Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
axiomatitzar
Matemàtiques
Introduir una sèrie d’axiomes per tal de poder elaborar una teoria deductiva lògicament correcta.
Niccolò Tartaglia
Matemàtiques
Nom amb el qual és conegut el matemàtic italià Niccolò Fontana.
Estudià l’equació de tercer grau i en trobà la resolució posteriorment Cardano es basà en la fórmula de Tartaglia per a elaborar-ne una teoria completa Féu també diverses investigacions sobre geometria, física, balística, fortificacions, etc Cal destacar-ne les obres Quesiti ed invenzioni diverse 1546 i General trattato de numeri e misure 1556-60, en 3 volums, obra pòstuma
George Horace Gallup
Matemàtiques
Tècnic en estadística nord-americà.
Estudià a Iowa, dirigí el departament de periodisme de la Drake University 1929-31, fou professor de publicitat a la Northwestern University 1931-32 i el 1932 passà a dirigir l’agència de publicitat Young and Rubicam, de Nova York El 1935 creà l’American Institute of Public Opinion, destinat a elaborar sondeigs d’opinió als EUA i a la Gran Bretanya 1936 utilitzant mètodes completament nous
modelitzar
Física
Matemàtiques
Tecnologia
Elaborar un model que representi o descrigui adientment un fenomen, un objecte o un procés de la realitat.
Alfred North Whitehead
Alfred North Whitehead
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic anglès.
Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi havia el de…
Julius Wilhelm Richard Dedekind

Julius Wihelm Richard Dedekind
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany, deixeble de Gauss.
Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell Construí una…
logaritme
Matemàtiques
Donat un nombre b, real, positiu i distint d’1 (anomenat base), i un nombre qualsevol n real i positiu, nombre a tal, que b, elevat a a, és igual a n, o sia, ba= n.
Hom l’anomena logaritme de base b de n , i el representa per log b n = a Les propietats fonamentals dels logaritmes són Els logaritmes constitueixen un instrument matemàtic que facilita i abreuja molts càlculs complicats Els més utilitzats correntment en el càlcul són els logaritmes decimals, vulgars o de Briggs , que són els logaritmes de base 10 i que hom representa amb els símbols log 1 0 , log o lg Per contra, en els càlculs diferencial i integral són utilitzats els logaritmes naturals o neperians , que són els logaritmes de base e , i hom els representa amb els símbols log e , ln o L…