Resultats de la cerca

L' axioma d’elecció afirma que per a tot conjunt no buit C existeix almenys una funció d’elecció

D’una manera informal, l’aplicació f escull un element de cada subconjunt no buit de A Cal fer notar que no és un axioma constructiu, en el sentit que no es té cap indicació sobre la manera de construir una tal f L’axioma de l’elecció equival a la possibilitat de dotar qualsevol conjunt d’una bona ordenació teorema de la bona ordenació L’axioma de l’elecció és equivalent al lema de Zorn

Aquest axioma, anomenat també axioma de l’elecció , és equivalent al teorema de Zermelo, segons el qual tot conjunt admet una relació d’ordre que en fa un conjunt ben ordenat Hi ha una versió més dèbil de l’axioma de l’elecció en el cas d’ésser finita la collecció de conjunts

Per demostrar que un conjunt infinit és infinit de Dedekind cal l’axioma de l’elecció

En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’extreure…

La seva existència és garantida per l’axioma de les parts, que és un dels axiomes de la teoria axiomàtica de conjunts És anomenat també el conjunt de parts d' X El nom de conjunt potència prové del fet que, si acceptem l’axioma de l’elecció, el cardinal del conjunt OOO X és 2 card x

Una quantitat és tot allò que és susceptible d’augment o disminució i pot ésser mesurat per tal d’ésser expressat amb un nombre Dues quantitats són dites commensurables si hi ha una relació fraccionària entre llurs mesures Una quantitat és infinitament gran si supera una quantitat de referència, que dependrà en cada cas d’una elecció arbitrària, i és infinitament petita si no arriba a aquesta quantitat de referència

El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters

En teoria, l’elecció de la notació és totalment arbitrària Ara bé, la resolució dels problemes matemàtics i especialment els de matemàtica moderna és molt més simple si hom utilitza una notació adient En aquest aspecte, cal recordar només el progrés que per als càlculs aritmètics representà la substitució de la notació romana o sistema de numeració romana pel sistema de numeració decimal actual, el qual utilitza l’anomenada notació posicional o de posició , que consisteix en el fet que el valor de cada símbol no és determinat només per la seva forma sinó també per la posició que ocupa…

L’axiomatització té la seva aplicació sobretot en lògica i matemàtiques L’axiomatització d’una ciència pot ésser feta de diverses maneres, puix que per a cada una hi ha diversos sistemes d’axiomes equivalents L’elecció d’un sistema d’axiomes o altre depèn del fi de base crítica dels fonaments, exposició didàctica, aplicacions tècniques, etc Una de les tendències de la lògica actual és de descobrir els mètodes més precisos d’axiomatització i una teoria completa dels símbols lògics per poder fomalitzar tant com sigui possible tots els sistemes L’axiomatització d’una teoria…