Resultats de la cerca

És una expressió algèbrica si els símbols són els propis de l’àlgebra

Així, el valor de és 3 el valor de x 2 —2, quan x =3, és 7 el valor de sin 45° és el valor de ∫ 1 0 x dx és 1/2 En particular, el valor d’una funció en un punt x=a és fa

Així, si fx = ∫ b a F x,y dy, aleshores la seva derivada és donada per l’expressió integral f'x = ∫ b a ∂F x,y /∂ x dy Aquesta forma d’obtenir la derivada és anomenada regla de Leibniz

En una expressió matemàtica qualsevol, hom pot distingir quatre elements bàsics els símbols operatius, els nombres, les constants i les variables Així, en l’expressió ax +b=0, els símbols operatius són + i =, el nombre és el 0, les constants són a i b i la variable és x La diferència entre constants i variables és la següent hom admet que, en l’esmentada expressió, les constants a i b tenen cadascuna un únic valor, fix, que no canvia al llarg del tractament matemàtic de l’expressió simplificació, aïllament de la incògnita, resolució, etc encara que, per tal de no perdre generalitat en aquest…

L’expressió a < b és una desigualtat entre a i b , i es llegeix ''a és inferior a b' o '' a és anterior a b ' l’expressió a > b es llegeix ''a és superior a b' o '' a és posterior a b ' Amb l’expressió a ≥b hom indica que ''a és inferior o igual a b’ i amb a ≤b que '' a és posterior o igual a b' Quan C és un conjunt numèric, les expressions a b, a ≤b i a ≥b indiquen, respectivament, que a és menor, major, menor o igual o major o igual, que b

Hom l’expressa abreujadament mitjançant la notació a 0 + a 1 / b 1 + a 2 / b 2 + a 3 / b 3 + Són emprades per a representar nombres irracionals Així, si α 0 és un nombre irracional positiu, i n ≥0, α 0 admet l’expressió on u n és la part entera de α i α n ≥1 és definit per la relació de recurrència α n - 1 = u n - 1 + 1/α n , n≥1 La successió u n n ≥ 0 és el desenvolupament de α 0 en fracció contínua , i els coeficients u n són els quocients incomplets de la fracció contínua Un exemple d’aquest tipus de desenvolupament és el del nombre π/4, fet per William Brouncker

El fonament d’aquesta tècnica matemàtica és l’anomenat, de vegades, teorema de Fourier Tota funció periòdica f x , contínua o, com a màxim, amb un nombre finit de discontinuïtats finites, pot expressar-se mitjançant una sèrie trigonomètrica, de la següent manera la sèrie que apareix en aquesta expressió és la sèrie de Fourier de o associada a la funció f x El nombre ω és la pulsació fonamental de la sèrie de Fourier de f i és igual a la pulsació o freqüència angular de f , és a dir, ω=2π/ T , on T és el període de f El primer terme de la sèrie de Fourier de f , terme que…

En el càlcul de límits hom es pot trobar amb les indeterminacions 0/0, ∞/∞, 0∞, ∞ 0 , 0∞, 1∞, ∞—∞, les quals, mitjançant certs procediments, tals com la regla de L’Hôpital, poden ésser superades