Resultats de la cerca

Hom construeix els successius conjunts numèrics per extensió

A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi ha el dels quaternions La característica d’un cos és el nombre més petit p…

La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…

La fórmula és on p = 1/2 a+b+c és el semiperímetre del triangle L’extensió al cas del quadrilàter és la fórmula de Brahmagupta

Els quaternions poden ésser operats algèbricament suma i producte, com els complexos, dels quals són una extensió El conjunt dels quaternions té estructura de cos no commutatiu Els quaternions foren introduïts i estudiats per WRHamilton

Fou demostrat per ChHermite el 1873 L’extensió del teorema, que afirma que per a qualsevol nombre algèbric α, el nombre e α és un nombre transcendent, és conegut com a teorema d’Hermite-Lindemann

És anomenada també funció logaritme Si x = a y , on a > 0 i a ≠1, la funció logarítmica de base a fa l’assignació x → y ≡log a x Hom empra generalment la funció logarítmica de base 10 log 1 0 x i la que té per base el nombre e, o funció logaritme neperià L’extensió al cos ℂés la funció logarítmica complexa

Fou capdavanter de la moderna anàlisi vectorial i autor de diversos manuals d’aritmètica i de trigonometria entre altres, de Die Wissenschaft der extensiven Grössen oder die Ausdehnungslehre ‘La ciència de les magnituds extensives o la teoria de l’extensió’, 1844 i de Die Ausdehnungslehre 1862 i, com a lingüista, de Wörterbuch zum Rig-Veda ‘Diccionari del Rig-Veda’, 1875 i una traducció del Rig-Veda 1876-77

Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista