Resultats de la cerca

S'especialitzà en l’estudi de la mecànica dels fluids, la flexibilitat i l’aerodinàmica Membre de l’Académie des Sciences 1932, rebé diversos premis

Especialitzat en mecànica de fluids, en fou professor a la Faculté des Sciences de París des del 1932 Publicà Les sciences exactes 1930, Cours de mécanique des fluides 1936 i Les grandes machines mathématiques 1950

Féu importants estudis sobre capillaritat, projectils, perspectiva, oscillacions, logaritmes, fluids, etc La seva aportació més important és la cèlebre fórmula per al desenvolupament en sèrie de funcions mitjançant unes diferències finites, que anomenà increments i que exposà a l’obra Methodus incrementorum directa et inversa 1715

Fou professor al Caius College de Cambridge Investigà en diversos camps de la física matemàtica, com l’òptica, la mecànica dels fluids, la teoria del potencial a la qual donà aquest nom, etc Escriví Essay on the Application of Mathematical Analysis to the Theory of Electricity and Magnetism 1828

A partir dels anys trenta inicià l’estudi de diverses branques de l’àlgebra moderna que conduïren a la creació de l’àlgebra universal Estudià algebres lliures, teoremes d’isomorfisme i d’homomorfisme, reticles de congruències, reticles en general, sistemes equacionals, etc També cal remarcar les seves contribucions en mecànica de fluids, anàlisi numèrica i teoria nuclear

Estudià la dinàmica dels fluids i establí la llei que duu el seu nom Investigà també la fluorescència i la difracció de la llum, en el qual camp enuncià una llei coneguda també amb el seu nom Com a matemàtic formulà un teorema sobre les integrals de superfície 1849 i estudià la convergència de les sèries

Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij

Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York

Aquest valor crític de λrep el nom de punt de bifurcació La teoria de la bifurcació estudia l’estructura de les solucions de f υ,λ=0 com a funció del paràmetre λ, on f és una aplicació no lineal definida quan υ pertany a V V és un subconjunt d’un espai funcional Els fenòmens de bifurcació tenen un paper important en casos de vinclament de barres o plaques minses, canvi de règim en el moviment dels fluids, cinètica de les reaccions químiques i, en general, en tots els aspectes de la natura en la descripció matemàtica dels quals intervé de manera rellevant la grandària de certs…

En cada punt, és un vector perpendicular a la superfície f = constant, que passa pel punt en què és calculat, i, per tant, té la direcció en la qual varia més ràpidament Per extensió, hom anomena gradient d’una funció en una direcció o derivada direccional la projecció del vector gradient en aquella direcció Així, fixada una direcció, el gradient d’una funció en aquella direcció dóna el ritme de variació de la funció en avançar en la direcció considerada En meteorologia i en física de fluids són molt utilitzats els gradients tèrmics i baromètrics per a referir-se a les…