Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
part entera
Matemàtiques
En un nombre real qualsevol x, nombre enter immediatament inferior a x en valor absolut.
És indicada formalment per E x , ent x o bé x
covariància
Matemàtiques
Correspondència que assigna a cada parell de variables aleatòries X, Y,
l’esperança matemàtica del producte de les corresponents variables centrades
X-m x
i
Y-m y
.
La variància actua formalment com un producte escalar definit a l’espai vectorial de variables aleatòries de valor mitjà zero
conjunt finit
Matemàtiques
Conjunt amb un nombre finit d’elements.
Formalment, és un conjunt equipotent a un nombre natural necessàriament únic que compta els elements del conjunt Equivalentment, un conjunt és finit quan el seu cardinal és un nombre natural
continuïtat uniforme
Matemàtiques
Propietat d’una funció real segons la qual, per a valors pròxims de la variable independent, l’oscil·lació de funció es fa tan petita com hom vulgui.
La funció y = sin x ho és per contra, la y = x 2 no ho és Tota funció uniformement contínua és contínua Formalment f és uniformement contínua si per a tot ε positiu existeix un δ positiu independent dels valors de les variables tal que si / x 1 - x 2 / < δ aleshores / f x 1 - f x 2 / < ε La continuïtat en un interval tancat implica la uniformitat
atractor
Matemàtiques
Estat o conjunt d’estats d’equilibri cap als quals convergeix un sistema dinàmic.
Formalment, donada una funció f , és un conjunt tancat E tal que f E és contingut en E , i per a alguns elements x d’un cert conjunt que conté E , la distància de f n E a E tendeix a zero quan n tendeix a infinit Normalment es requereix que l’òrbita de f sigui densa en E per a algun valor de x Si l’atractor E és un fractal es diu que és un conjunt estrany
nombre complex
Matemàtiques
Nombre que pot ésser expressat com a suma d’un nombre real i d’un nombre imaginari.
Hom construeix el conjunt ℂ dels nombres complexos afegint al conjunt dels nombres reals un nombre nou, no real, que hom representa per una i , i que és definit formalment per la propietat que el seu quadrat és -1 Hom estén a aquest conjunt ℂ les operacions d’addició i de multiplicació amb totes les propietats que tenen entre nombres reals Cada nombre complex pot ésser escrit en forma de polinomi de primer grau en i , a + bi , i pot ésser representat geomètricament en el pla prenent a i b com a coordenades en un sistema cartesià ortogonal pla d'Argand-Gauss Aquesta…
arbre
© fototeca.cat
Matemàtiques
Graf connex i acíclic (sense circuits).
Un arbre té només un vèrtex, anomenat arrel sense predecessor en el sentit de les fletxes, mentre que tot altre vèrtex té, cada un, un únic predecessor Tots els vèrtexs tenen un nombre variable de successors, que ordinariàment hom suposa ordenats per exemple, d’esquerra a dreta i de vegades són anomenats branques En la representació habitual d’un arbre l’arrel se situa al capdamunt i els arcs se suposen recorreguts en sentit descendent Els arbres han passat d’ésser un cas particular de graf a rebre un tractament matemàtic específic Són particularment útils en la modelització de processos en…
delta de Dirac
Matemàtiques
Funció simbòlica δ(x) que permet de representar formalment les transformacions funcionals idèntiques com a transformacions integrals.
L’ús formal de δ x forneix una notació que permet la generalització de moltes relacions matemàtiques Per a una variable real x , és definida per les condicions de tal forma, que per a qualsevol x sempre satisfà Proposada per Dirac el 1930 com a preocediment heurístic, fou establerta rigorosament per Laurent Schwartz
càlcul operacional
Matemàtiques
Càlcul simbòlic efectuat entre operadors que permet de definir formalment operacions tals com la suma o el producte d’operadors.
Per exemple, si D és el símbol de l’operador derivada i Df representa la derivada de la funció f , la segona derivada de la funció f , atenent el càlcul operacional, és representada amb el símbol D₀D f o bé D 2 f
graf
© fototeca.cat
Matemàtiques
Ens constituït per un conjunt S
d’elements i per un conjunt C
de línies que uneixen els elements de S
(tot palesant una correspondència
de S
en si mateix).
Cal distingir entre un graf orientat i un graf no orientat Un graf orientat és una quaterna S, C, o, e , on S és el conjunt d’elements o vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arcs, o és l' aplicació origen que assigna a cada arc el vèrtex del qual surt, i e és l' aplicació extrem que assigna a cada arc el vèrtex al qual arriba Un graf no orientat és una terna S, C, e , on S és el conjunt dels vèrtexs, C és el conjunt de línies entre els vèrtexs o arestes , i e és l’aplicació que assigna a cada aresta una parella de S × S , formada pels vèrtexs que uneix l’aresta en qüestió…