Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
identitat
Matemàtiques
Equació que és satisfeta per a qualsevol dels valors de les variables.
Hom la representa amb el símbol ≡
identitat de Bézout
Matemàtiques
Donats dos elements a i b d’un anell principal A, existència d’elements x i y de A tals que d = x·a + y·b, on d és el màxim comú divisor de a i b.
principi d’identitat de polinomis
Matemàtiques
Proposició segons la qual si dos polinomis de grau n en una variable prenen els mateixos valors numèrics per a més de n valors de la variable, són idèntics, és a dir, tenen els coeficients respectivament iguals.
involució
Matemàtiques
Transformació que, essent distinta a la identitat, aplicada dues vegades successivament dóna la identitat.
Una aplicació és involutiva si f = f - 1
autovalor
Matemàtiques
En un endomorfisme f d’un espai vectorial, valor numèric λ per al qual existeix un vector no nul v (autovector) tal que f(v) = λv.
En espais de dimensió finita, els autovalors coincideixen amb els zeros del polinomi característic, és a dir, amb els valors numèrics λ tals que det A - λI = 0, on A és la matriu de l’endomorfisme f i la I la matriu identitat
funció inversa d’una funció
Matemàtiques
Donada una funció f(x), funció g(x) que satisfà (f₀g) (x)=(g₀f) (x)=x, on ₀és la composició de funcions: (f₀g)(x)=f[g(x)).
La funció inversa de f és representada, generalment, per f - 1 , i hom diu que composta amb f dóna la identitat En són exemples, la funció logarítmica, que és la inversa de la funció exponencial, o la funció arcsinus que és la inversa de la funció sinus
àlgebra de Lie
Matemàtiques
Estructura algèbrica consistent en una àlgebra E dotada d’una operació interna, sovint anomenada parèntesi de Lie, (x,y) →[x,y].
Satisfà les següents propietats x,y =0, per a tot x∈E, aquesta segona expressió és la identitat de Jacobi , L’espai euclidià, ℝ 3 , dotat del producte vectorial, té estructura d’àlgebra de Lie Tot grup de Lie té associada una àlgebra de Lie aquestes són, doncs, emprades per a estudiar els grups de Lie
pla complex
Matemàtiques
Pla de ℝ 2
obtingut mitjançant la identificació dels punts < x
, y
> amb els nombres complexos x
+ iy
.
Aquest pla rep també el nom de pla de Gauss o de Gauss-Argand Un punt z = < x , y > admet una representació en coordenades polars i, per tant, z = ρ ⋅ cos θ + i ⋅ sin θ que, d’acord amb la identitat d’Euler, hom escriu z = ρ ⋅ e i⋅θ Aquesta expressió permet de calcular amb facilitat les potències dels nombres complexos i extreure'n les seves arrels n -èsimes Resulta aleshores que la fórmula de Moivre s’expressa