Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
delta de Dirac
Matemàtiques
Funció simbòlica δ(x) que permet de representar formalment les transformacions funcionals idèntiques com a transformacions integrals.
L’ús formal de δ x forneix una notació que permet la generalització de moltes relacions matemàtiques Per a una variable real x , és definida per les condicions de tal forma, que per a qualsevol x sempre satisfà Proposada per Dirac el 1930 com a preocediment heurístic, fou establerta rigorosament per Laurent Schwartz
àlgebra multilineal
Matemàtiques
Àlgebra l’objectiu principal de la qual és l’estudi de les formes multilineals, que són, de fet, les generalitzacions naturals de les formes lineals.
Fou iniciada l’any 1900 per Ricci i Levi-Cività i trobà el seu impuls amb la creixent importància que el càlcul tensorial adquirí amb la teoria de la relativitat
Wacław Sierpiński
Matemàtiques
Matemàtic polonès.
Contribuí a la teoria de conjunts, a la de nombres, a la topologia especialment a la topologia de conjunts de punts, on introduí les anomenades corbes de Sierpiński , al fonament lògic de la matemàtica, etc Autor de més de 600 obres, donà un gran impuls a l’escola de Varsòvia
Eugenio Beltrami
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic italià.
Estudià a Cremona i a Pavia Fou professor a les universitats de Pisa 1863, Bolonya 1867, Roma 1873 i Pavia 1876 En el camp de la física matemàtica publicà treballs sobre hidrodinàmica, òptica, teoria del potencial, electromagnetisme i termodinàmica, i donà un gran impuls als estudis sobre elasticitat Generalitzà els resultats de la teoria de funcions de variable complexa a les superfícies amb curvatura constant i investigà sobre les geometries no euclidianes Fou membre de l’Accademia dei Lincei
Marvin Lee Minsky

Marvin Lee Minsky
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Matemàtic i pioner de la intel·ligència artificial nord-americà.
Es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1950 i obtingué el doctorat a la de Princeton 1954 Els anys cinquanta dissenyà ginys simuladors del comportament humà, en els quals intentà reproduir l’aprenentatge El 1958 s’incorporà al laboratori de John McCarthy , del Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà tota la carrera docent i de recerca El 1959 hi fundà l’AI Project, amb McCarthy, que encapçalà després de la marxa d’aquest 1962 Les seves realitzacions experimentals i teories donaren un fort impuls al desenvolupament de la intelligència artificial, que…
topologia

Topologia Les figures unides amb fletxes són topològicament iguals, perquè és possilbe passar de l’una a l’altra per mitjà d’una transformació contínua
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia aquelles propietats dels conjunts de punts de la recta, del pla, de l’espai o d’espais de dimensions superiors que no són alterades per les transformacions contínues.
Es tracta de propietats geomètriques que no depenen de cap magnitud, sinó únicament de la posició relativa dels punts Per exemple, el fet que dos punts puguin unir-se o no per un camí, o que el nombre de cares menys el d’arestes més el de vèrtexs d’un políedre esfèric sigui sempre dos teorema d’Euler Aquí hom entén per transformació contínua aquella que admet una inversa i que tant ella com la inversa són contínues L’íntima connexió que hi ha entre el concepte de continuïtat d’una funció en un punt i el d’entorn d’un punt permet de transportar l’estudi de propietats topològiques a aquells…
trigonometria

1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…
Aristòtil

Còpia romana d’Aristòtil del període imperial (segle I o II dC) d’un bronze perdut realitzat per Lísip (Museu del Louvre)
Yuxuan Wang (CC BY-NC-ND 2.0)
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic grec, un dels esperits més potents i influents de la història.
Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…
matemàtica
Matemàtiques
Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.
Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…