Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
definició
Matemàtiques
Introducció d’un nou concepte fent referència a conceptes anteriors ja definits.
Necessàriament hi ha, doncs, conceptes primaris o no definibles, reduïts, en primera aproximació, als conceptes de conjunt, element, i pertinença Hom axiomatitza aquests conceptes primaris per tal d’evitar contradiccions aquest procés constituiex l’objecte de la teoria de conjunts conjunt
taula
Matemàtiques
Llista sistemàtica de resultats (ja obtinguts) que facilita el treball posterior de maneig de les dades.
Usualment hi ha les llistes d’un cert nombre de valors d’una variable i els valors corresponents d’una altra que és funció de la primera, els quals són disposats generalment en columnes paralleles aquesta configuració final és anomenada taula de la funció En són exemples la taula de quadrats, de cubs, de logaritmes, de sinus, de cosinus, de tangents, de paràmetres astronòmics, etc La taula de sumar o de multiplicar pot ésser feta usant un quadrat dividit en 81 cases quadrades disposades formant nou files i nou columnes les 9 cases de la primera fila i les 9 de la primera columna contenen…
biquadrat | biquadrada
Matemàtiques
Dit de l’expressió, funció o fórmula on s’ha elevat al quadrat una part que ja ho estava, resultant una potència quarta.
substitució
Matemàtiques
Reemplaçament d’una quantitat per una altra, ja sia en una equació, en una integral (canvi de variable) o en un sistema d’equacions lineals.
En el segon cas dóna lloc a un mètode d’integració, i en el tercer a un mètode de resolució
definició per recurrència
Matemàtiques
Definició d’una funció sobre els nombres naturals definint-la per a 1 i, per a cada n més gran que 1, en funció dels valors que pren per a nombres més petits que n
.
Per exemple, la funció factorial pot ésser definida fent 1 = 1 i, per a un n > 1, fent n = n -1 n Aquests procediments de demostració i de definició, ja coneguts i emprats pels grecs, han estat generalitzats i ara hom utilitza les recurrències a qualsevol conjunt ben ordenat on tot subconjunt té mínim Aleshores, per a demostrar que una proposició és veritable per a tot element del conjunt ben ordenat, basta demostrar que és veritable per a tot element si ja ho és per a tots els anteriors
base d’un sistema de numeració
Matemàtiques
Nombre natural més gran que 1, p≥2, mitjançant el qual tot nombre natural x pot ésser expressat en forma d’un polinomi en p:, essent 0 ≤ak≤p-1.
Els coeficients a k són aleshores les xifres del nombre x en el sistema de numeració de base p Per exemple, si fem p =10, l’expressió anterior porta al desenvolupament de les xifres del nombre x en el sistema de numeració decimal 1525=1×10 3 + 5×10 2 + 2×10 1 + 5×1⁰ En el cas general d’un nombre enter p ≥2 qualsevol, obtenim el desenvolupament del nombre x en el sistema de numeració de base p Els coeficients a k són les xifres de x en el sistema numèric posicional de base p El nombre 2 és la base del sistema binari , el 8 la base del sistema octal , i el 16 la base del sistema hexadecimal…
zero
Matemàtiques
Nom de la xifra 0, numeral cardinal que designa l’absència d’unitats.
El zero és l’element neutre en la suma de nombres enters, ja que a + 0 = a , per a tot a Les regles algèbriques del zero són a + 0 = a a 0 = 0 0/ a = 00 si a ≠ 0 0 = 1 Les expressions a /0 i 0/0 són indeterminades ja que 0/0 = 1, car 0 = 1 0, però també 0/0 = 2, car 0 = 2 0, etc, és a dir, que el zero no pot dividir mai El nombre zero i la xifra zero és una creació de la cultura hindú Āryabaṭha, Brāhmagupta, Bhāskara, etc, que cap al s V dC fou introduït conjuntament amb el sistema decimal de numeració posicional, sistema que els àrabs incorporaren al seu coneixement i divulgaren com a…
contraexemple
Matemàtiques
Exemple que contradiu una afirmació.
Per exemple, l’afirmació “tot nombre real és racional” és falsa ja que hi ha el contraexemple , que és un nombre real que no és racional
Alessandro Galilei
Arquitectura
Matemàtiques
Arquitecte i matemàtic italià.
Les seves obres façana i capella Corsini, a Sant Joan del Laterà, façana de San Giovanni dei Fiorentini, a Roma denoten un barroc tardà, on ja és palès l’esperit del neoclassicisme
signatura d’una permutació
Matemàtiques
Donada una permutació p dels n elements de l’interval [1,n], nombre ε(p) igual a (-1) I ( p ) on I(p) és el nombre d’inversions de p
.
Per exemple, la signatura de la permutació 3214 de l’interval 1,2,3,4 és -1 3 = -1, ja que aquesta permutació només presenta tres inversions 3,2, 3,1 i 2,1
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina