Resultats de la cerca

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…

Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic  Francesc Subiràs i Barra

Estudià els mètodes astronòmics per calcular la situació dels vaixells i trobà el mètode dit de la tangent prop del meridià Féu conèixer un cercle de reflexió que porta el seu nom, que havia inventat Johann Tobias Mayer Treballà en hidrodinàmica i calorimetria, participà en la mesura del grau de meridià entre Dunkerque i Barcelona, perfeccionà els mètodes de càlcul de la refracció terrestre i el mètode de les distàncies lunars Escriví, entre d’altres obres, Mémoires sur le mouvement des projectiles 1756 i Descriptions et usage du cercle à reflexion 1778

Biografia Alumne avantatjat de la classe d’aritmètica del pare Francesc Ferrer a l’Escola Pia de Santa Anna El 2 d’agost de 1802 ingressà al noviciat a Moià i hi professà el 26 de desembre de 1804 El 1810, per evitar la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on collaborà amb dos escolapis més en la fundació d’un collegi a Palma Entrà en contacte amb l’Acadèmia Militar de Palma, on començà a impartir algunes assignatures Quan l’Acadèmia es traslladà a Gandia i després a València, hi continuà com a professor de matemàtiques El 1823 el Govern monàrquic restablert clausurà les…

Participà, com a militar, a la campanya de Rússia i fou fet presoner i internat a Saratov, on treballà per establir les bases de la geometria projectiva Féu també importants estudis i treballs en mecànica La seva obra principal és Traité des propriétés projectives des figures 1822

Estudià la carrera militar El 1735 dirigí l’expedició a Lapònia que pretenia de mesurar la longitud d’un arc de meridià d’1° de longitud angular, per tal de determinar després l’aplatament de la Terra comparant el resultat d’aquesta mesura amb l’obtingut en una altra latitud geogràfica L’any 1744 enuncià el principi de la mínima acció , conegut també com a principi de Maupertuis , a partir de la hipòtesi que Fermat establí en òptica referent al camí dels raigs lluminosos L’any 1746 fou nomenat president de l’acadèmia reial de Prússia, però més tard abandonà aquest càrrec i es…

Era nebot de Gregori Maians i Siscar  i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía 1796, que fou reeditat diversos cops fins el 1860 En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena 1809-10 i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions Marginat pel règim absolutista…

Graduat en matemàtiques per l’Escola Normal Superior ENS de París 1957, obtingué el doctorat per la Universitat d’Estrasburg el 1966 Ha desenvolupat la seva trajectòria docent i de recerca successivament a l’escola militar Prytanée 1960-63, la Universitat d’Estrasburg 1963-66, la Universitat de París-Sud 1966-80, l’École Polytechnique 1980-86, la Universitat de París-Dauphiné 1985-95 i al centre de matemàtiques CMLA de l’ENS fins a la jubilació 2008, d’on fou nomenat professor emèrit Ha fet aportacions a la teoria dels nombres i, especialment, a l’anàlisi harmònica, camp en el…

De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians 1813 Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a enginyer …

Mestre en arts a la Universitat de València, interessat des de jove per les matemàtiques, no acceptà una càtedra a la universitat per professar a la Companyia de Jesús Residí en diverses ciutats, fou professor al collegi de l’orde a Mallorca, on estigué en contacte amb l’historiador i matemàtic Vicent Mut Ensenyà després a Barcelona, i el 1660 passà al collegi de Sant Pau de València, on es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de matemàtiques i a l’observació astronòmica El 1670 fou nomenat titular de la càtedra de matemàtiques del collegi de Sant Isidre de Madrid, on restà els darrers anys de…