Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
operador
Física
Matemàtiques
Aplicació entre dos conjunts de funcions.
Si l’aplicació és lineal, l’operador és anomenat lineal En general hom aplica els qualificatius de les funcions als operadors Així, operador invers té el mateix sentit que aplicació entre funcions inversa Els operadors més importants són els obtinguts mitjançant combinacions de derivades operadors diferencials , o mitjançant combinacions d’integrals operadors integrals En mecànica quàntica, hom associa un operador a cada magnitud física o observable Aquest operador, en actuar sobre la funció d’ona que representa l’estat d’un sistema…
espectre d’un operador
Matemàtiques
Donat un operador sobre un espai vectorial, conjunt dels valors propis de l’operador.
L’espectre és discret si es compon d’un conjunt numerable, finit o infinit, de valors propis i és continu en el cas contrari
rotacional
Física
Matemàtiques
Operador diferencial definit sobre un camp vectorial A
per la fórmula:
on ∇ és l’operador gradient
.
El teorema de Stokes permet d’interpretar intuïtivament l’operador rotacional quan rot A = 0 en una zona de l’espai, la circulació del camp vectorial A al llarg d’una línia tancada situada en aquella zona sol ésser diferent de 0 En particular, per al camp gravitacional g resulta rot g = 0, i per als camps elèctric i magnètic és rot E = -∂ B /∂ t i rot B = μ o j + μ o ε o
valor propi
Matemàtiques
Donat un operador A en un espai vectorial, escalar α que satisfà A ν = α ν per a algun vector ν no nul, que és aleshores un vector propi de l’operador A.
El conjunt dels valors propis d’un operador és l' espectre de l’operador
divergència
Matemàtiques
Operador diferencial.
Aquest assigna a una funció vectorial V x la quantitat escalar on V x , V y i V z són les components de V x Hom representa també div V per ∇ V
d’alembertià
Matemàtiques
Operador escalar universal representat per:
És el producte escalar del gradient tetradimensional ⃞ per ell mateix
càlcul de diferències
Matemàtiques
Estudi de les propietats d’una funció de la qual hom només coneix un conjunt finit de valors f(x0), f(x1), ..., f(xn), que corresponen als arguments x0, x1, ..., xn, els quals, habitualment, són presos en progressió aritmètica xr=x0+rϖ.
Hom defineix l’ operador diferència Δ, mitjançant l’expressió Δf x = f x + ϖ - f x , i l’ operador incremental E , definit per E ϖ f x = f x + ϖ = f x + Δ f x , de manera que E = 1+Δ Les propietats d’aquests permeten d’assolir el resultat següent, dit teorema de Gregory f x + nϖ = E nϖ f x = 1+Δ n f x , on, en l’última expressió, hom pot emprar la fórmula del binomi de Newton Aquests operadors poden expressar les diferències dividides Hom pot obtenir una aproximació polinòmica a la funció f x amb la fórmula d’interpolació de Newton en la qual, si f…