Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
angles oposats pel vèrtex

angles oposats pel vèrtex
Matemàtiques
Angles que tenen el mateix vèrtex i en què els costats de l’un són prolongació dels de l’altre.
Dos angles oposats són iguals
angles corresponents

Angles determinats per una secant a dues rectes: alterns, corresponents, oposats pel vèrtex i conjugats
Matemàtiques
Els dos angles de cada una de les quatre parelles formades per dues rectes tallades per una secant, ambdós a un mateix costat de la secant, un d’ells intern i l’altre extern i no adjacents.
Si les dues rectes són paralleles, dos angles corresponents són iguals
angles alterns

Angles determinats per una secant a dues rectes: alterns, corresponents, oposats pel vèrtex i conjugats
Matemàtiques
Els dos angles de cada una de les quatre parelles formades per dues rectes tallades per una secant, cada un d’ells a un costat diferent de la secant, ambdós externs (alterns externs) o interns (alterns interns) i no adjacents.
Si les dues rectes són paralleles, dos angles alterns són iguals
quadrilàter inscriptible en una circumferència
Matemàtiques
Quadrilàter que té els quatre vèrtexs sobre una circumferència.
Segons el teorema de Ptolemeu, això és possible si el producte de les diagonals és igual a la suma dels productes dels costats oposats
quadrilàter

Diferents quadrilàters
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Polígon que té quatre costats.
Un quadrilàter on els costats oposats són parallels és dit parallelogram, un parallelogram amb els quatre angles rectes és un rectangle si aquest té els quatre costats iguals és dit quadrat Un rombe és un quadrilàter amb els quatre costats iguals Un quadrilàter amb dos costats parallels és un trapezi
analogies
Matemàtiques
Fórmules de resolució de triangles esfèrics, emprades generalment per a comprovar els resultats trobats per altres mètodes (grups de Bessel, etc.).
Hom distingeix les fórmules trobades per Neper 1614 que donen el valor de tg 1 / 2 A + B, tg 1 / 2 a + b, tgs41/ 2 A - B, tg 1 / 2 a - b i les de Delambre i Gauss 1808, que relacionen els angles d’un triangle esfèric amb els costats oposats
paral·lelogram
Matemàtiques
Quadrilàter que té els costats oposats paral·lels i, per tant, iguals.
Les diagonals d’un parallelogram es tallen en llur punt mitjà, anomenat centre del parallelogram Si un parallelogram té els quatre costats iguals, és anomenat rombe Si els quatre costats són perpendiculars, és anomenat rectangle Els parallelograms que són rombes i rectangles alhora són anomenats quadrats , i els que no són ni rombes ni rectangles, romboides L’àrea d’un parallelogram resulta de multiplicar la longitud d’un costat, que hom anomena base , per la distància que el separa del seu parallel, anomenada altura
vector

Vector
Física
Matemàtiques
Element d’un espai vectorial.
Des del punt de vista geomètric, a tot vector se li pot associar direcció, mòdul i sentit, i un punt d’aplicació Segons les seves posicions relatives, es parla de vectors simètrics, oposats, conjugats, ortogonals, etc Fixada una base de vectors e 1 ,, e n en un espai vectorial E de dimensió n base d’un espai vectorial, tot vector x de E pot ésser expressat en forma única com a combinació lineal dels elements de la base x = x 1 e 1 + + x n e n Així, x resta determinat pels nombres x 1 , x 2 ,, x n , els quals són dits components de x hom ho escriu x = x 1 ,, x n Si en E hom…
trapezi
Matemàtiques
Quadrilàter que té dos costats oposats paral·lels i els altres dos no paral·lels.
Els dos costats parallels b 1 i b 2 són les bases , i llur distància h és l' altura del trapezi L’àrea és h b 1 + b 2 /2, és a dir, el producte de l’altura per la semisuma de les bases Si els costats no parallels són iguals, és anomenat trapezi isòsceles
antípoda
Matemàtiques
Cadascun dels dos punts que són els extrems oposats del diàmetre d’una esfera.