Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
logaritme augmentat
Matemàtiques
Logaritme decimal d’un nombre menor que 1, a la característica del qual, que és negativa, hom ha aplicat cert artifici per tal que sigui sempre positiva.
L’artifici consisteix a sumar a la característica el nombre de desenes positives que calgui pertalque sigui positiva, tot posant aquest nombre de desenes com a superíndex de la característica superíndex que hom anomena augment Així, hom substitueix la característica negativa a per 10 n - a n , n essent un nombre enter positiu talque 10 n > ¦ a ¦ Els logaritmes augmentats foren ideats pertal de disminuir les probabilitats d’error en les operacions amb…
categoria
Matemàtiques
Estructura algèbrica composta per una família d’objectes matemàtics i per una família de morfismes entre aquests objectes, tal que satisfà les següents propietats.
per a tot parell X,Y d’objectes de la categoria existeix un conjunt Hom X,Y, anomenat conjunt de morfismes de X en Y, talque HomX,Y = HomX’,Y’ si i només X=X’ i Y=Y’ i, per a tot triplet X,Y,Z d’objectes de la categoria, existeix una aplicació Hom Y,Z x HomX,Z→HomX,Z, anomenada composició de morfismes, que satisfà l’associativitat i l’existència d’una identitat a cada HomX,X és a dir, existeix un morfisme 1 x talqueper a tot f de HomX,X se satisfà Els objectes d’una categoria no han de…
paràmetre

Quatre paràboles d’equació y2= 2px, per a diferents valors del paràmetre p
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Variable tal, que altres variables poden ésser expressades per funcions d’ella.
subgrup
Matemàtiques
Qualsevol subconjunt H d’un grup (G, E) tal, que és estable per a l’operació del grup i té estructura de grup mitjançant aquesta operació induïda.
És un subconjunt no buit tal, que si x, y són d’ell, el resultat x-y també hi pertany El conjunt d’enters amb l’operació addició és un subgrup del grup additiu de nombres racionals Si hom divideix l’ordre de G grup per l’ordre de H, el quocient és anomenat índex de H en G o, simplement, índex de H Segons el teorema de Lagrange, si un grup G té ordre finit i H és qualsevol subgrup de G, l’ordre de G és el producte de l’ordre de H per l’índex de H
divisibilitat
Matemàtiques
Conjunt de condicions que han de complir dos nombres enters per tal que hom pugui efectuar la divisió exacta de l’un per l’altre, o sia, que compleixin la condició a = bc, a essent el múltiple, b, el divisor, i c, el quocient exacte.
Per efectuar aquest estudi hom parteix de la descomposició en factors primers a ℤ Les proves de divisibilitat permeten de saber si un nombre és divisible per un altre sense necessitat de fer-ne la divisió En són exemples els següents tot nombre acabat en un dígit parell és divisible per 2 tot nombre acabat en 0 o 5 és divisible per 5 tot nombre talque la suma dels seus dígits és 3 o 9 és divisible, respectivament, per 3 o 9 si els dos darrers dígits d’un nombre formen un nombre divisible per…
simetria

Dues figures obtingudes per simetria axial i central
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Configuració d’un objecte que és invariant per a determinats moviments geomètrics.
Dins el concepte de simetria hom estudia modernament tots el moviments geomètrics del pla i de l’espai Una simetria axial és la transformació queper a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a una recta donada dita eix de simetria i les distàncies de P a l’eix i de P' a l’eix són iguals Una simetria especular és la transformació queper a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a un pla donat dit pla de simetria i les distàncies de P al…
transformada de Laplace
Física
Matemàtiques
Donada una funció real f tal que f(t) = 0 per a t<0, funció F(s) definida per l’expressió F(s) = ∫∞0f(t) e-st dt, essent s un nombre complex.
Hom la designa sovint per ℒ f , o bé per ℒ f , i permet de transformar equacions diferencials de difícil resolució en equacions algèbriques És emprada especialment per a l’anàlisi de circuits elèctrics i de servosistemes
relació de proximitat
Matemàtiques
Relació binària S entre els subconjunts d’un conjunt E, que fou introduïda per Efremovič per tal de generalitzar la relació ‘‘ésser pròxim’’ que hom utilitza correntment en l’espai mètric ordinari.
La relació de proximitat és definida pels axiomes següents ASB ⇔ BSA , és a dir, la relació S és simètrica ASB ⇒ A ≠∅i B ≠∅, és a dir, el conjunt buit no és pròxim a cap altre AS B ∪C ⇒ ASB o ASC , és a dir, un conjunt és pròxim a la reunió de dos conjunts si és pròxim, almenys, a un d’ells A ∩B ≠∅⇒ASB , és a dir, dos conjunts que es tallen són pròxims { X } S { Y } ⇔ X=Y , és a dir, un punt només és pròxim a si mateix si A$B aleshores existeix un conjunt C talque B$C i A$C c , on C c és el conjunt complementari de C Tota proximitat indueix una…
pla

Equació del pla
© fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
Els plans, juntament amb els punts i les rectes, són els elements geomètrics primitius en l’axiomatització de Hilbert de la geometria D’altra banda, un pla és determinat per tres punts no alineats, o bé per dues rectes que es tallin o siguin paralleles, o bé per un punt i una recta que no contingui el punt A l’espai euclidià ℝ 3 un pla pot ésser representat per l’equació A x— x 1 + B y— y 1 + C z— z 1 = 0, en la qual x 1 , y 1 , z 1 són les tres coordenades d’un punt P 1 donat del pla, A, B, C són les tres components d’un vector N normal al pla, i x, y, z són les tres coordenades d’un…
arrel de la unitat
Matemàtiques
Qualsevol nombre complex z
tal que
z n
= 1, per a algun n
.
Les arrels de la unitat són cos k 360°/ n + i sin k 360°/ n en variar k= 0,1,2,, n -1 Aquestes arrels formen un grup respecte a la multiplicació i són igualment distribuïdes sobre el cercle de radi 1 en el pla complex
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina