Resultats de la cerca

El nombre de permutacions diferents que hom pot fer amb un conjunt de n elements és n n factorial i és donat per la fórmula n = n n- 1 n -2 2 × 1 Si hom identifica alguns dels elements del conjunt, obté les permutacions amb repetició Si el conjunt és identificat en classes de n 1 , n 2 n r elements, el nombre de permutacions amb repetició és n / n 1 n 2 n r Si hom suposa que els llocs són disposats en un cercle i que no es distingeix entre dues permutacions si només difereixen en una rotació, hom obté les permutacions circulars , tant amb repetició com sense Llur nombre, en tots…

Per exemple, la signatura de la permutació 3214 de l’interval 1,2,3,4 és -1 3 = -1, ja que aquesta permutació només presenta tres inversions 3,2, 3,1 i 2,1

Dins el camp de la combinatòria és d’especial interès l’estudi de les variacions variació, combinacions combinació i permutacions permutació

Per a a, b i c costats i A, B, C, angles d’un triangle esfèric, hom té, per al costat a el grup cos a = cos b cos c + sin b sin c cos A sin a sin B = sin b sin A sin a cos B = cos b sin c - sin b cos c cos A i, per permutació cíclica, els grups corresponents als costats b i c

Aquestes termes corresponen a les diferents maneres de fer el producte de n elements de A de manera que n'hi hagui un, i només un, de cada fila i de cada columna Els n termes s’obtenen en fer totes les permutacions dels n subíndexs de columna 1,n mantenint fixos els índexs de fila el nombre r del terme és la signatura de la permutació k 1 k n El determinant de A acostuma a ésser representat tancant la matriu amb dues barres verticals El nombre n és l' ordre del determinant Un determinant pot ésser representat en termes dels elements i cofactors cofactor de qualsevol fila o…

Segons quin sigui el valor de n i les propietats de f , hom distingeix diversos tipus de formes Hom diu que f és una forma lineal o funcional lineal si, per a x i y de E i λ de K, f satisfà f x+y = f x + f y i f λ x = λ f x El conjunt de formes lineals d’un espai vectorial E sobre el seu K , és E* , espai dual Si hom pot considerar E com a producte cartesià de n espais vectorials, una forma f transforma tot conjunt ordenat de n vectors en un escalar de K si aquesta f , en ésser restringida a un vector qualsevol, constitueix una forma lineal, f és anomenada forma multilineal Un cas…

Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r =  T r x ₁ , , x i  ,, x r + T r x 1  , , y i , ,  x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…