Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
relació de pertinença
Matemàtiques
Relació que determina els elements que pertanyen a un conjunt
.
intersecció
Matemàtiques
Conjunt format per elements que pertanyen alhora a dos conjunts o més.
La intersecció de dos conjunts, A i B , és denotada per A ∩ B , i es llegeix A intersecció B En geometria, hom parla d’interseccions entre corbes i superfícies
inclusió estricta
Matemàtiques
Relació d’ordre estricte entre conjunts.
Es nota mitjançant el símbol ℮ o mitjançant ⊂ si hom empra el símbol ⊆ per a la inclusió no estricta, definida per la condició A ℮ B o, respectivament A ⊂ B si i només si tots els elements de A pertanyen a B però A no és igual a B és a dir B té elements altres que els de A En aquest cas, hom diu que el conjunt A és inclòs estrictament en el conjunt B o que A és un subconjunt estricte de B
residu
Matemàtiques
Solució a de la congruència Xn ≡a (mòdul m).
Així, hom diu que 4 és el residu en la congruència 3 2 ≡4 mòdul 5 Qualsevol conjunt d’enters que té la propietat que dos elements no pertanyen a la mateixa classe numèrica mòdul n és anomenat un sistema complet residual mòdul n Així 1, 9, 3-3, 5-1, 7 és un sistema d’aquest tipus respecte al mòdul 7 Dos nombres a, b són congruents mòdul n —que hom representa a ≡b mòdul n — si a-b és un múltiple de n o, equivalentment, si b és el residu de dividir a per n fixat n , els valors possibles que hom pot obtenir per a b són anomenats residus , i el conjunt que determinen és anomenat…
minorant d’una funció
Matemàtiques
Donada una funció els valors de la qual pertanyen a un conjunt ordenat, minorant del recorregut de la funció.
relació d’equivalència
Matemàtiques
Relació binària entre els elements d’un conjunt que permet d’establir una classificació d’aquests elements de tal manera que resti cadascun en una classe, dita d’equivalència, i aquestes classes no tinguin cap element comú.
Perquè una relació sigui d’equivalència cal que sigui reflexiva, simètrica i transitiva relació Tota relació d’equivalència estableix una classificació del conjunt i tota classificació determina una relació d’equivalència Són equivalents dos elements que pertanyen a la mateixa classe El conjunt de les classes considerada cadascuna com un nou element és anomenat conjunt quocient del conjunt de partida C per a aquesta relació R , i s’escriu C/R Una aplicació d’un conjunt en un altre determina una relació d’equivalència entre els elements del conjunt original, prenent com a…
diferència
Matemàtiques
Entre dos conjunts, A i B, subconjunt d’elements de l’un que no pertanyen a l’altre, A-B
.
descomposició d’un polinomi
Matemàtiques
Expressió d’un polinomi com a producte de polinomis de grau menor.
Si K és un cos i K x és l’anell de polinomis sobre K , hom diu que un polinomi p x és reductible sobre K si admet una descomposició en la forma p x = f x g x on grau f x < grau p x en cas contrari hom diu que p x és irreductible o primer sobre K La reductibilitat d’un polinomi depèn del cos a què pertanyen els coeficients així, el polinomi x 2 +1 és reductible sobre ℂ, ja que x 2 +1= x + i x - i , però és irreductible sobre ℝ, perquè no hi admet cap descomposició en factors de grau menor Tot polinomi de l’anell K x pot descompondre’s unívocament en un…
polígon

Elements d’un polígon (dalt); polígon inscrit en un cercle (baix esquerre); polígon circumscrit a un cercle (baix dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Figura plana i tancada formada per segments rectes.
P 1 P 2 , P 2 P 3 , P n - 1 P n , i P n P 1 , són anomenats costats del polígon, essent els punts P 1 , P 2 , , P n , amb n ≥3, els anomenats vèrtexs del polígon Una diagonal del polígon és el segment recte que uneix dos vèrtexs no correlatius La porció de pla que és envoltada pels costats constitueix l' interior del polígon Els angles determinats per cada parell de costats adjacents, i que són a l’interior, són dits angles interiors del polígon Un polígon és convex si cada angle interior és menor o igual a 180° Un polígon és còncau si no és convex, és a dir, si almenys existeix un angle…