Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
funció potencial
Matemàtiques
Donat un nombre real α, funció f:ℝ⁺-{0}→ℝ⁺ -{0} que fa l’assignació x →xα on xα= e= l n x (funció exponencial).
camp conservatiu
Matemàtiques
camp vectorial A per al qual el valor de la integral de línia entre dos punts qualssevol del seu domini de definició és independent de la corba concreta que hom hagi escollit per a unir aquests punts
.
El camp deriva, per tant, d’un potencial escalar, A = grad U , i té un rotacional nul a qualsevol punt, rot A =rotgrad U = 0 , per la qual cosa és anomenat també camp irrotacional
George Green
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Fou professor al Caius College de Cambridge Investigà en diversos camps de la física matemàtica, com l’òptica, la mecànica dels fluids, la teoria del potencial a la qual donà aquest nom, etc Escriví Essay on the Application of Mathematical Analysis to the Theory of Electricity and Magnetism 1828
funció de pes
Matemàtiques
Funció ρ( r
) que multiplica una altra funció f
( r
) abans d’integrar-la a una regió de l’espai, amb la finalitat de donar a uns punts més importància que als altres.
Hom diu que ρ r pondera f r o que f r és una funció pesada per ρ r Per exemple, en el càlcul del potencial elèctric V r’ creat per una distribució de càrrega ρ r , hom calcula la integral de pesada per la densitat de càrrega ρ r , mitjançant la fórmula
Enrico Betti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià a la Universitat de Pisa, on fou director de la Scuola Normale Superiore Fou un dels primers a interessar-se per la teoria de les equacions algèbriques d’Évariste Galois Creà els nombres emprats en triangulació, que porten el seu nom, i treballà també en topologia, teoria del potencial i elasticitat
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable
Eugenio Beltrami
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic italià.
Estudià a Cremona i a Pavia Fou professor a les universitats de Pisa 1863, Bolonya 1867, Roma 1873 i Pavia 1876 En el camp de la física matemàtica publicà treballs sobre hidrodinàmica, òptica, teoria del potencial, electromagnetisme i termodinàmica, i donà un gran impuls als estudis sobre elasticitat Generalitzà els resultats de la teoria de funcions de variable complexa a les superfícies amb curvatura constant i investigà sobre les geometries no euclidianes Fou membre de l’Accademia dei Lincei
condicions de contorn
Física
Matemàtiques
Donada una equació diferencial, condicions que cal imposar a la solució general per tal que prengui uns determinats valors en punts o zones concrets del domini de valors de la variable independent, zones anomenades contorns del problema.
Per exemple, el potencial electroestàtic d’una distribució de càrregues elèctriques ha de satisfer l’equació diferencial de Laplace ∇ 2 V =0 amb la condició de contorn que V sigui constant sobre la superfície dels conductors que hi hagi a l’espai del problema Les condicions de contorn són imposades per les lleis físiques, per la simetria o per la disposició experimental del problema Si el problema dinàmic és controlat per una o diverses equacions diferencials en derivades parcials, la solució particular del problema generalment ha de satisfer, a més d’unes condicions de contorn,…