Resultats de la cerca

Es mostren 1887 resultats

teoria de les catàstrofes

teoria de catàstrofes Les cinc catàstrofes elementals de codimensió menor que quatre

Física
Matemàtiques
Corpus teòric desenvolupat pel matemàtic francès René Thom d’ençà del 1972, i originat en l’intent de modelitzar els canvis discontinus que hom observa en la natura.
En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a catàstrofes elementals ,…
Gran enciclopèdia catalana

hipercub

Graf que representa un hipercub unitari de ℝ 4

Fototeca.cat

Matemàtiques
Figura en un espai euclidià de més de tres dimensions que té tots els costats iguals i tots els angles rectes, i que és el producte cartesià de n còpies d’un interval de ℝ.
Per al cas particular de quatre dimensions, l’hipercub és anomenat tesseractis
Gran enciclopèdia catalana

bisectriu

Bisectrius corresponents als quatre angles determinats per dues rectes que es tallen

© Fototeca.cat

Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts que equidisten dels costats d’un angle, el qual divideix, per tant, en dos angles iguals.
Dues rectes que es tallen determinen quatre angles, iguals dos a dos Llurs bisectrius són dues rectes perpendiculars entre elles En considerar un dels quatre angles hom distingeix la bisectriu interior i la bisectriu exterior Les equacions de les bisectrius dels angles que determinen dues rectes que es tallen, les d’equacions de les quals són, en una referència cartesiana normal, A 1 x + B 1 y + C 1 = 0 i A 2 x + B 2 y + C 2 =0, són
Gran enciclopèdia catalana

bisector

Plans bisectors dels quatre díedres formats per dos plans donats que es tallen

© Fototeca.cat

Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts que equidisten dels dos plans costats d’un angle díedre, el qual, per tant, és dividit en dos díedres iguals.
Dos plans no parallels determinen quatre angles díedres, per als quals hom distingeix dos plans bisectors Per a cada díedre, un dels plans bisectors serà interior, i l’altre, exterior Si les equacions cartesianes de dos plans són A 1 x + B 1 y + C 1 z + D 1 = 0 i A 2 x + B 2 y + C 2 z + D 2 = 0, en una referència cartesiana normal, l’equació dels dos plans bisectors dels díedres que aquells determinen és
Gran enciclopèdia catalana

corba de Peano

Corba de Peano traçada unint els punts centrals dels successius quadrats en què hom divideix el quadrat inicial

© fototeca.cat

Matemàtiques
Donat un quadrat, corba que, amb una longitud finita des del seu començament, ateny qualsevol punt del quadrat inicialment fixat.
Gran enciclopèdia catalana

lemniscata

Contrucció geomètrica de lemniscata: ès el lloc geomètric dels punts M situats al mig d’un segment de longuitud constant, que uneixen dos punts, P i Q, que descriuen circumferències de radis a i de centres en el focus F1 i F2

© Fototeca.cat

Matemàtiques
Corba algèbrica de quart grau que té una forma semblant a la d’un vuit.
És coneguda també com a lemniscata de Bernoulli , i pot ésser expressada per l’equació x 2 + y 2 2 = a 2 x 2 - y 2
Gran enciclopèdia catalana

catenària

La major o menor concavitat de la corba depèn de la separació dels punts extrems (que es determinen pel paràmetre a de la seva equació)

© fototeca.cat

Matemàtiques
Corba que adopta una cadena, corda, etc, perfectament flexible i amb una càrrega uniformement repartida en tota la seva llargària, fixa en els seus extrems i suspesa lliurement.
L’expressió matemàtica d’aquesta corba és donada per l’equació y=achx/a , on a és la distància des del punt més baix de la corba a l’eix d’abcisses de referència
Gran enciclopèdia catalana

cardioide

Cardioide determinada pel punt fix M d’un cercle de radi a que roda sense lliscar sobre un cercle fix de radi a i centre A. O és el punt de retrocés

© fototeca.cat

Matemàtiques
Epicicloide singular engendrada per les posicions d’un punt d’un cercle de radi a que roda sense lliscar per damunt d’un altre cercle del mateix radi.
Té un punt de retrocés O , respecte al qual l’equació de la cardioide en coordenades polars és ρ = 2 a 1-cos θ La longitud de la cardioide és aleshores 16 a i l’àrea és 6π a 2
Gran enciclopèdia catalana

el·lipsoide

El·lipsoide aplatat (a) i allargat (b) obtinguts per rotació d’una el·lipse, prenent com a eix de la rotació el que conté, en el primer cas, el semieix menor d’aquesta el·lipse i, en el segon, el semieix major

© Fototeca.cat

Matemàtiques
Superfície de segon grau o quàdrica amb centre l’equació de la qual és ( x 2 /a 2 )+( y 2 /b 2 )+( z 2 /c 2 )=1 si els eixos de coordenades són els propis de la quàdrica.
Una ellipse que giri al voltant del seu eix menor determina un ellipsoide aplatat , anomenat també esferoide oblat i una ellipse que giri al voltant del seu eix major determina un ellipsoide allargat , anomenat també esferoide prolat Quan a=b=c=r l’ellipsoide esdevé una esfera de radi r
Gran enciclopèdia catalana

teorema de Desargues

V és el punt de concurrència de les rectes AA’, BB' i CC' i l és la línia que conté els punts de concurrència de AB i A'B', de BC i B'C' i de CA i C'A'

© fototeca.cat

Matemàtiques
Teorema segons el qual, donats dos triangles ABC i A’B’C’ tals que les rectes AA’, BB’ i CC’ són concurrents, els punts de concurrència de AB i A’B’, de BC i B’C’ i de CA i C’A’ són alineats.
Gran enciclopèdia catalana