Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
regla
Matemàtiques
Mètode prescrit per a fer una operació o per a resoldre un determinat problema.
regla de Simpson
Regla de Simpson
© fototeca.cat
Matemàtiques
Mètode per a aproximar l’àrea limitada per una corba y = f(x), l’eix OX i dues rectes paral·leles x = a i x = b.
El mètode suposa que els petits arcs de la corba són aproximables mitjançant arcs de paràbola que passen pel punt mitjà i pels punts terminals de l’arc considerat La fórmula que hom obté amb aquesta aproximació és usant les sèries de Taylor fins als termes quadràtics on l’interval a,b ha estat dividit en 2 n subintervals a, x 1 , x 2 , , x 2 n - 1 , b , i y a , y 1 , y 2 , , y 2 n - 1 , y b són les respectives ordenades d’aquests punts, y i = f x i La diferència numèrica entre l’àrea real i aquesta àrea aproximativa A , és fitada per la quantitat M b-a 5 /1802 n 2 , on M és el…
regla de tres
Matemàtiques
Algorisme utilitzat en la resolució de problemes de proporcionalitat.
En una funció de proporcionalitat directa y = kx , quan hom coneix x 1 , x 2 , y 1 = kx 1 i vol determinar y 2 , que es donat per la fórmula y 2 = y 1 / x 1 x 2 , aplica aquesta regla La regla de tres consisteix a collocar les dades en la forma x 1 - y 1 x 2 - y 2 i aplicar que y 2 = x 2 y 1 / x 1 Aquesta és la regla de tres simple directa Però quan en una funció de proporcionalitat inversa y = k/x , hom coneix x 1 , x 2 , y 1 = k/x 1 , i vol determinar y 2 = k/x 2 , que resulta de y 2 = y 1 x 1 / x 2 , la regla de tres consisteix…
regla dels signes
Matemàtiques
Regla que dona el signe del producte de dos nombres reals qualssevol.
És - a b = - ab = a -b - a - b = a b on a ∈ℝi b ∈ℝ, i pot ésser generalitzada a qualsevol anell commutatiu Hom pot enunciar-la dient que si els signes són iguals el producte és +, i si són diferents és -
regla de Ruffini
Matemàtiques
Mètode per a comprovar, donats un polinomi p(x) i un valor a, si aquest valor és solució de l’equació p(x) = 0, és a dir, si x - a divideix el polinomi p(x).
El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual al segon hom suma el producte del primer coeficient…
regla de Barrow
Matemàtiques
Regla que s’utilitza per a calcular integrals definides segons la qual el valor d’una integral definida és la diferència entre els valors que pren una primitiva de la funció integrant en els extrems de la integral.
regla de Cramer
Matemàtiques
Algorisme que permet de trobar les solucions d’un sistema de n equacions lineals amb n incògnites, sempre que el determinant de la matriu formada pels coeficients de les incògnites tingui un valor no nul.
regla del paral·lelogram
Regla del paralel·logram
© fototeca.cat
Matemàtiques
Regla pràctica per a sumar gràficament vectors, segons la qual la suma a + b de dos vectors a i b, no paral·lels i amb l’origen comú, és el vector que té el mateix origen comú i que és determinat per la diagonal corresponent del paral·lelogram que els vectors a i b determinen.
regla de L’Hôpital
Matemàtiques
Regla que permet de calcular límits de funcions en el cas d’indeterminacions del tipus 0/0 o ∞/∞.
Segons aquesta regla, el límit del quocient de dues funcions és igual al quocient de llurs derivades, o sia Si el quocient entre les primeres derivades continua essent indeterminat, hom aplica la regla prenent les segones derivades, i així successivament, fins a resoldre la indeterminació
regla de falsa posició
Matemàtiques
Mètode per a resoldre l’equació a x = b, utilitzat abans d’ésser inventada la notació algèbrica actual, consistent a utilizar la fórmula (escrita en la notació actual) on x1 i x2 són nombres tals que .
La regla, doncs, era aplicada determinant dos nombres x 1 , x 2 tals que a x 1 i a x 2 superessin b i determinant a continuació les diferències d 1 i d 2 abans de determinar x Aquesta regla, que fou introduïda a Europa pels àrabs, probablement procedia de la Xina