Resultats de la cerca

La construcció d’un sistema formal resulta, aleshores, d’obtenir, a partir d’uns axiomes inicials, dels quals pot no existir cap realització concreta i dels quals hom no en qüestiona l’existència “real”, un conjunt consistent de teoremes El formalisme, anomenat a voltes axiomatisme o axiomàtica formal , fou introduït pel matemàtic alemany David Hilbert, i, com a intent de fonamentació de la matemàtica, s’oposa al logicisme de Russell i Whitehead i a l'intuïcionisme de Brouwer

Estudià a Heidelberg, a Leipzig i a París, i fou catedràtic a Königsberg i a Göttingen Dedicat a la lògica matemàtica, aplicà a la geometria els nous instruments lògics introduïts per Peano Fou el cap de l’escola formalista i el creador de la metamatemàtica, s’esforçà per provar la consistència del sistema axiomàtic i inventà un simbolisme que, juntament amb els de Russell i Lukasiewicz, ha trobat una amplíssima audiència en el món científic Introduí el concepte d’espai que avui porta el seu nom, i fou l’autor de Grundlagen der Geometrie ‘Fonaments de geometria’, 1899

Fou professor a la Universitat d’Amsterdam 1912-55 i un dels fundadors de la topologia moderna Els seus treballs bàsics es desenvoluparen en els camps de l’epistemologia i de la fonamentació de les matemàtiques Fou el principal representant de l' escola matemàtica intuïcionista , que s’oposa a les escoles axiomàtiques, de David Hilbert, i logicista, iniciada per Gottlieb Frege i continuada per Giuseppe Peano i Bertrand Russell Brouwer construí una certa noció de conjunt i la definició de continuïtat a partir del nombre zero La postura intuïcionista es nega a acceptar l’existència…

Autodidacte, s’introduí en matemàtica mitjançant l’estudi de les obres de Lagrange i les de Laplace, i el 1849 obtingué una càtedra al Queen's College de Corcaigh Féu importants treballs en anàlisi matemàtica i contribuí a la fixació del llavors naixent concepte d’invariància Però la seva aportació més important fou l’inici de la lògica simbòlica És autor de The Mathematical Analysis of Logic 1847, The Calculus of Logic 1848 i de la seva obra mestra, An Investigation into the Laws of Thought, on which are Founded the Mathematical Theories of Logic and Probabilities 1854 El seu treball, que…

Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi…

Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell…

Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…

Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…

El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…

Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…