Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
punt
Matemàtiques
Element de l’espai al qual hom no atribueix cap extensió, sinó solament posició.
constructiu | constructiva
Matemàtiques
Dit d’una teoria no desenvolupada a partir d’una base axiomàtica, sinó d’una d’intuïtiva o d’una d’empírica.
algorisme heurístic
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Algorisme que en un procés d’optimització no garanteix l’obtenció d’una solució òptima, sinó tan sols d’una solució bona.
teorema de Borel-Cantelli
Matemàtiques
Teorema referent a la intersecció E d’una infinitat numerable d’esdeveniments Ei, de probabilitats respectives Pi, que estableix que si la sèrie ΣPi convergeix, la probabilitat que es realitzi una infinitat d’aquests esdeveniments Ei és nul·la.
Si, a més, aquests esdeveniments són independents dos a dos, és a dir, tals que Pr E i ⋂ E j = Pr E i x Pr E j , la convergència de la sèrie és no tan sols suficient, sinó també necessària
funció multiforme
Matemàtiques
Funció que assigna diverses imatges a cada element del domini de definició.
En són exemple les funcions trigonomètriques inverses arc sin1 = {π/2, π/2+2π, π/2+4π,,π/2+2 n π,} Les funcions multiformes no són, en el sentit estricte del terme funcions , sinó correspondències Una funció multiforme esdevé una funció quan hom n'escull una branca o determinació per exemple, la funció Arc sin x és la branca de la funció multiforme arc sin x definida en restringir a 0,2π el recorregut d’aquesta
discriminant
Matemàtiques
Invariant funcional que dóna una relació entre els coeficients d’un polinomi i que permet d’estudiar-ne les arrels i d’altres propietats.
En el cas d’un polinomi de grau n amb una sola variable, a 0 x n + a 1 x n - 1 + + a n , el discriminant és l’expressió En particular, el discriminant d’una equació quadràtica ax 2 + bx + c = 0 té com a expressió Δ = b 2 — 4 ac si Δ > 0, l’equació té dues arrels reals diferents, si Δ=0, té dues arrels reals iguals, i si Δ < 0, no té arrels reals sinó complexes
Pedro Nunes
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic portuguès.
Conegut també amb el nom llatinitzat de Petrus Nonius , inventà el doble regle graduat, capaç d’apreciar fraccions de longitud inferiors al mig millímetre nònius Cosmògraf reial i professor a Coïmbra, escriví De arte atque ratione navigandi 1546, on indicà que la distància mínima entre dos punts de la superfície terrestre no és donada per la corba que talla els meridians amb un angle constant, sinó per l’arc de cercle màxim És autor, també, d’un tractat d’àlgebra i donà la solució correcta al problema del crepuscle més curt
postulat d’Euclides
Matemàtiques
Postulat cinquè del sistema de postulats d’Euclides, que, en llenguatge modern, diu que, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta paral·lela a la recta donada.
Aquesta proposició, enunciada per Euclides com a postulat, semblà als geòmetres posteriors que era demostrable a partir dels altres postulats del sistema, és a dir, que era un teorema Fins al s XIX se succeïren els intents de demostració sense resultat, fins que gairebé simultàniament Gauss, Bolyai i Lobačevskij tractaren de desenvolupar una teoria basada en els altres postulats d’Euclides i la negació del cinquè Si aquest hagués estat un teorema, la seva negació hauria conduït a una contradicció no tan sols no trobaren cap contradicció, sinó que obtingueren noves geometries, per…
notació
Matemàtiques
Conjunt de símbols utilitzat per a representar els ens i les operacions matemàtiques.
En teoria, l’elecció de la notació és totalment arbitrària Ara bé, la resolució dels problemes matemàtics i especialment els de matemàtica moderna és molt més simple si hom utilitza una notació adient En aquest aspecte, cal recordar només el progrés que per als càlculs aritmètics representà la substitució de la notació romana o sistema de numeració romana pel sistema de numeració decimal actual, el qual utilitza l’anomenada notació posicional o de posició , que consisteix en el fet que el valor de cada símbol no és determinat només per la seva forma sinó també per la posició que…
Johannes von Neumann
Matemàtiques
Matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any…