Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
diagonalització
Matemàtiques
Conversió en forma diagonal de la matriu d’un endomorfisme d’un espai vectorial, mitjançant un canvi de base.
Per tal que la diagonalització sigui possible és necessari i suficient que hi hagi una base de l’espai formada per vectors propis o autovectors de l’endomorfisme
teorema de Borel-Cantelli
Matemàtiques
Teorema referent a la intersecció E d’una infinitat numerable d’esdeveniments Ei, de probabilitats respectives Pi, que estableix que si la sèrie ΣPi convergeix, la probabilitat que es realitzi una infinitat d’aquests esdeveniments Ei és nul·la.
Si, a més, aquests esdeveniments són independents dos a dos, és a dir, tals que Pr E i ⋂ E j = Pr E i x Pr E j , la convergència de la sèrie és no tan sols suficient, sinó també necessària
equació de Laplace
Física
Matemàtiques
Equació diferencial en derivades parcials expressada per la fórmula Δf = 0, Δ essent el laplacià.
Les funcions que són solució de l’equació de Laplace són anomenades funcions harmòniques , i tenen una especial aplicació en la teoria del potencial En el cas que f sigui una funció de la variable complexa z = x + iy , l’equació de Laplace, que en aquest cas pren la forma ∂ 2 f /∂ x 2 + ∂ 2 f /∂ y 2 = 0, expressa la condició necessària i suficient perquè f sigui derivable
teorema de Bolzano-Cauchy
Matemàtiques
Teorema referit a l’estudi de la convergència de funcions.
Estableix que la condició necessària i suficient perquè la funció y x sigui convergent en x →η és que, per a cada nombre ε > 0, es compleixi per a tot parell de valors x’, x' d’un cert entorn reduït de η l’acotació | y x' - y x' | < ε Aquest teorema referit a la convergència de funcions és aplicat a la teoria de sèries quan la variable és natural i d’integrals
teorema central del límit
Matemàtiques
Teorema segons el qual, per a una distribució de probabilitat arbitrària de mitjana μ i variància σ2, i essent x̄ la mitjana de n observacions independents d’aquesta distribució, la variable
té una distribució
.
Segons aquest teorema, per a n → ∞ la mitjana de n observacions independents segueix una llei normal de mitjana igual a la de la població i de variància igual a 1/ n de la d’aquesta A la pràctica, per a n ≥ 10 l’aproximació és ja suficient Aquest teorema, formulat per Lindeberg i Levi, és un dels més importants de la teoria de probabilitats De Moivre en feu la primera demostració el 1732 en el cas d’una distribució binomial, i posteriorment Ljapunov en demostrà la validesa molt general en cas de variables aleatòries Això explica per què a la pràctica hi ha moltes variables que…
fiabilitat
Matemàtiques
Tecnologia
Mesura de la confiança que hom pot tenir en el funcionament correcte d’un sistema o d’un dels elements que el componen.
Hom l’expressa per la probabilitat que s’acompleixi aquest funcionament correcte durant un temps determinat i en condicions especificades de funcionament La fiabilitat variarà amb aquestes condicions, tant si són pròpies del sistema com si són externes Hom pot estudiar la fiabilitat d’un element i la del sistema en el seu conjunt en funció del temps mitjançant tres nocions interrelacionades la supervivència, la duració de vida i la probabilitat condicional de falliment o d’avaria, la més instructiva de les quals és la tercera amb un nombre suficient d’observacions hom obté, per a…
negligible
Matemàtiques
Dit del terme, la quantitat, la xifra decimal, etc, que pot ésser omès i que, per tant, pot ésser considerat com a inexistent amb un grau d’aproximació suficient, a fi de simplificar un determinat càlcul, una hipòtesi, etc.
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…
teorema de Ptolemeu
Matemàtiques
Teorema segons el qual la condició necessària i suficient perquè un quadrilàter convex sigui inscriptible en un cercle és que el producte de les diagonals sigui igual a la suma dels productes dels costats oposats, és a dir, si A, B, C i D són els vèrtexs del quadrilàter, la condició es AC · BD = AB · CD + AD · BC.
trigonometria
1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…