Resultats de la cerca

Usualment hi ha les llistes d’un cert nombre de valors d’una variable i els valors corresponents d’una altra que és funció de la primera, els quals són disposats generalment en columnes paralleles aquesta configuració final és anomenada taula de la funció En són exemples la taula de quadrats, de cubs, de logaritmes, de sinus, de cosinus, de tangents, de paràmetres astronòmics, etc La taula de sumar o de multiplicar pot ésser feta usant un quadrat dividit en 81 cases quadrades disposades formant nou files i nou columnes les 9 cases de la primera fila i les 9 de la primera columna contenen…

Estudià a les universitats de Sedan, Saumur i París Després de la revocació de l’edicte de Nantes es traslladà a Anglaterra per tal de fugir de la persecució desencadenada a França contra els hugonots Ja a Anglaterra, l’astrònom EHalley presentà el seu treball “Specimen” 1967 a la Royal Society, de la qual fou elegit membre dos anys més tard La majoria dels seus treballs foren publicats en les Philosophical Transactions Arran de la polèmica entre Newton i Leibniz sobre la invenció del càlcul, formà part de la comissió que estudià el problema El seu primer estudi sobre…

Fou el primer a fer una descripció general de les diatomees Abandonà el seu treball científic quan fou nomenat bisbe de Karlstad

Hom l’empra amb dades experimentals per a arribar a la previsió d’un resultat que no pot ésser aconseguit en les condicions experimentals de treball

Publicà el seu principal treball com a apèndix al Tentamen , obra del seu pare, amb el títol d' Appendix scientiam spatii absolute veram exhibens 1831-33

Profundament influït per Diofant, escriví l' Algebra, parte maggiore dell’aritmetica, divisa in tre libri 1572 Una segona part sobre geometria es conserva inacabada Matemàtic de transició, fou el primer a treballar amb nombres imaginaris, cosa que li permeté de resoldre diverses equacions Introduí noves notacions, com els parèntesis El seu principal treball d’enginyer fou l’assecament de les terres pantanoses de Val di Chiara Toscana

Professor de matemàtiques aplicades al Haverford College Pennsilvània 1891-1907 i a la Universitat de Yale 1907-32, investigà dins el camp de la mecànica celeste Les seves taules de la Lluna 1920 resten com el millor treball sobre el complex moviment d’aquella Exposà l’existència d’irregularitats en el moviment de rotació de la Terra 1926 i investigà sobre les teories planetàries, els asteroides i la ressonància

Fou professor d’anàlisi matemàtica a l’École Polytechnique 1795 de París Estudià la propagació de la calor, i publicà Théorie analytique de la chaleur 1822 Fruit d’aquest treball fou el desenvolupament de les sèries matemàtiques que duen el seu nom i que constitueixen la base de l’anàlisi harmònica anàlisi de Fourier Fou nomenat secretari perpetu de l’Académie des Sciences el 1822 i membre de l’Académie Française el 1826

Sintetitzà perfectament el treball dels antics matemàtics grecs i li donà una major coherència lògica amb les noves definicions de línia i de pla i, sobretot, amb la introducció del cinquè postulat millorà també l’ordenació i les demostracions de les proposicions Malgrat ésser un text de compilació, hom no pot posar en dubte que la planificació global de l’obra i el mètode expositiu, com també un bon nombre dels seus teoremes, són obra del mateix Euclides

El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i del 1822 al 1824 en fou professor de matemàtiques i cosmografia També fou professor a l’Acadèmia d’Artilleria 1828 i catedràtic dels Estudis Generals de Barcelona 1836 Escriví memòries refutant una suposada quadratura del cercle 1817, sobre els cossos elàstics 1820 i les propietats dels sistemes de numeració 1838 Publicà, a més, un treball sobre la fórmula general de potenciació de polinomis