Resultats de la cerca

Aplicat sobre un objecte, el canvi de color que adopta permet de determinar la temperatura del dit objecte

És la forma que adopta generalment la part frontal d’algunes aeronaus, d’alguns projectils i d’alguns coets, sobretot per tal de reduir la resistència aerodinàmica del mòbil i evitar-ne l’escalfament excessiu

Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà

El seu límit interior es troba al voltant de 1 R o radi solar sobre la superfície del Sol, quan el camp magnètic solar adopta una orientació radial El límit exterior se situa en el xoc terminal format per la interacció del vent solar i el plasma interestellar A l’altura de l’òrbita de la Terra, la seva intensitat mitjana és de 5nT, i està inclinat uns 45° respecte a la direcció radial L’estructura a gran escala del camp magnètic interplanetari es coneix com model de Parker, per ENParker, el qual va derivar-ne correctament les propietats, l’any 1958 En aquest model, els tubs de flux estan…

A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica

Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses  Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves  des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en…

Les màquines agrícoles apliquen els mateixos principis que els instruments manuals arada, rascle, etc, però augmentant la velocitat de l’operació i disminuint-ne l’esforç Hom les classifica segons el tipus de feina que poden fer treball del sòl, sembra, recollecció i transport, etc Entre les que treballen el sòl, les més importants són l'arada, que obre la terra i la gira i que adopta formes diverses, l'escarificadora i la conreadora La sembradora té com a objectiu la distribució de les llavors de la forma adequada a cada conreu, i en les operacions de cura del conreu hom empra l'adobadora,…

La taula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades El Barroc continuà els travessers que unien…

L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta Al s XVII, el…

El calibrador materialitza les mides màxima i mínima admissibles de la dimensió que ha d’ésser objecte de control i així, si la dimensió a verificar és el diàmetre interior d’un forat, perquè aquest sigui considerat correcte cal que l’extrem “passa” del calibrador d’interiors —la mida del qual és igual a la mida mínima admesa per al forat— hi entri amb facilitat, mentre que el costat “no passa” —de mida igual a la màxima admesa per al forat— no hi ha d’entrar de cap manera Els calibradors per a diàmetres exteriors, per a rosques, etc, funcionen segons el mateix principi El més usual dels…