Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
gegenschein
Astronomia
Claror molt feble que apareix al cel, sobre l’eclíptica, a uns 180° del Sol.
Només és visible en nits molt clares És anomenada també claror antisolar o llum antisolar , forma part de la llum zodiacal, i té, per tant, el mateix origen que aquesta
estel fugaç
Astronomia
Meteor igni que apareix com un estel, movent-se ràpidament, i s’apaga tot seguit.
any del pontificat
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’elecció del papa.
Aquesta fórmula de datació fou introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al segle X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació
elongació

Elongació d’un planeta del sistema solar
© fototeca.cat
Astronomia
Distància angular d’un astre respecte al Sol, o d’un satèl·lit respecte al seu planeta, mesurada per un observador de la Terra estant.
L’elongació és mesurada en graus, a partir del Sol i en la direcció E o W elongació oriental o occidental, respectivament Una elongació de 0° correspon a una conjunció , una de 90° a una quadratura i una de 180° a una oposició En el cas dels planetes inferiors, no es pot assolir la quadratura, sinó que l’elongació presenta uns màxims, la màxima elongació oriental el planeta apareix al capvespre i la màxima elongació occidental el planeta apareix a l’alba Les màximes elongacions orientals i occidentals de Venus van dels 45° als 47° i les de Mercuri dels 16° als 28°
granulació
Astronomia
Aspecte de la fotosfera solar que, vista al telescopi, apareix constituïda per una multitud de petites cel·les anomenades grànuls.
Hom suposa que aquests grànuls, anomenats també grans d’arròs , són l’extrem superior dels corrents convectius generats a les regions opaques del Sol
atmosfera de Rayleigh
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que no conté núvols ni partícules aerosols i, per tant, la dispersió de la llum solar es produeix només per les molècules dels gasos que formen l’aire.
Un tret característic d’aquesta dispersió és el fet de ser inversament proporcional a la quarta potència de la longitud d’ona de la llum, per la qual cosa el cel amb l’atmosfera neta de Rayleigh apareix blau
era hispànica
Cronologia
Era que comença l’any 38 aC, i sembla que té l’origen en un còmput local antic, que féu coincidir aquest any amb la pacificació de la península Ibèrica per August.
El seu ús es difongué a partir del segle V Tingué una durada variable als regnes peninsulars nord-occidentals fou abolida gradualment, el 1383 a Castella, i a Portugal el 1422 A Aragó es mantingué fins el 1350 concurrentment amb l’any de l’Encarnació A Catalunya l’era fou substituïda pels anys dels reis de França des de la reconquesta fins al segle IX només apareix en alguns documents solemnes posteriors com a element erudit al costat de l’any de l’Encarnació al segle X, l’era a Catalunya comença 39 anys aC L’era hispànica penetrà, bé que esporàdicament, fins a Occitània,…
Laurent Cassegrain
Astronomia
Física
Sacerdot, físic i astrònom francès.
És conegut per la disposició del mirall dels telescopis que porten el seu nom El seu nom apareix a causa d’una memòria sobre megàfons apareguda el 1672, tema sobre el qual remeté un text a l’Académie des Sciences de París En la carta de presentació d’aquest text, signada per Henri de Bercé de Chartres, s’explica que Cassegrain havia dissenyat un telescopi reflector diferent del d’aleshores, descrit per Newton La utilitat del telescopi de Cassegrain, especialment pel que fa a l’eliminació de les aberracions esfèriques, fou palesada per Ramsden un segle més tard Hom no coneix gaires dades sobre…
olimpíada
Cronologia
En l’antiguitat grega, període de quatre anys (cinc, d’acord amb la manera de comptar clàssica) comprès entre dues celebracions consecutives dels Jocs Olímpics.
Bé que en l’obra d’escriptors de l’època clàssica entre els quals Tucídides el terme ja apareix com a referència cronològica, fou l’historiador Timeu s IV-III aC el primer que l’adoptà i l’emprà d’una manera científica com a element de còmput cronològic Sembla que Eratòstenes en divulgà l’ús Hom accepta com a data de la primera olimpíada l’any 776 aC, data que serveix per a computar les successives el 772 aC, la segona el 768 aC, la tercera, etc Dins cada una de les olimpíades, hom distingeix, també, rigorosament, el número d’ordre de l’any el primer, el segon, el tercer, el…
forat coronal
Astronomia
Regió extensa de la corona solar, de densitat més baixa que el seu entorn i associada a regions unipolars fotosfèriques, que apareix a les imatges de raigs X molt menys brillant que la resta del disc solar.
És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu entorn d’1,5 a…