Resultats de la cerca

Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona Membre del CSIC, el 1968 s’integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l’Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident Collaborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto Fou delegat de relacions públiques de l’Ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de…

Professor a diverses ciutats d’Itàlia i a Viena, on tingué com a deixeble Johann Müller Inicià la traducció al llatí de l' Almagest de Ptolemeu, que després completà el seu deixeble Confeccionà la taula dels sinus i fou un dels primers a emprar-los en trigonometria

Fou professor de matemàtiques a Rennes 1841 i Besançon 1846 i d’astronomia a la Universitat de París 1857 Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa És fill seu l’astrònom  Pierre Henri Puiseux

Fill de Victor Puiseux Treballà com a investigador a l’observatori de París, i des del 1877 fou professor de mecànica celeste a la Universitat de París Estudià l’acceleració secular del moviment de la Lluna i les característiques de les òrbites dels asteroides, i contribuí a determinar la constant de l’aberració Fomentà l’aplicació dels procediments fotogràfics als estudis astronòmics i collaborà en l’elaboració d’un atles fotogràfic de la Lluna i d’un mapa fotogràfic del cel

Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball docent en…

Probablement visqué a Alexandria gairebé tota la seva vida, però hom no coneix detalls de la seva existència La seva obra principal és Composició matemàtica o Gran sintaxi , la qual és més coneguda amb el nom d' Almagest , nom que li donaren els traductors àrabs, i en el qual recollí tots els coneixements astronòmics anteriors i presentà el seu sistema astronòmic sistema ptolemaic També és autor del Tetràbiblos o Apotelesmaticà , que fou el llibre més important d’astrologia de l’antiguitat Estudià els fenòmens relacionats amb l’acústica i donà a conèixer els seus resultats en un tractat…

De formació autodidàctica, estudià idiomes, agricultura i astronomia Installà un observatori privat que esdevingué, el 1910, l’Observatori de Vic Es dedicà a l’estudi de les taques solars i el 1910 fotografià el cometa Halley Aviat les seves comunicacions i estudis li feren guanyar prestigi internacional, palesat per la concessió de la medalla de la Société Astronomique de France i pel fet d’haver estat batejat amb el seu nom un dels cràters lunars per la International Lunar Society de Londres Fou president del Patronat d’Estudis Ausonencs, membre del CSIC i president del Consell Diocesà d’…

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències

Estudià a la Universitat de Barcelona fou professor de física i química a l’institut de Castelló de la Plana, catedràtic de mecànica a la Universitat de Saragossa i de mecànica celeste a la de Madrid Publicà el 1913 Lecciones de termodinámica , fruit de la seva docència a Saragossa, i el 1921 Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual El 1918 obtingué un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per l’estudi Ellipsoide de Dirichlet

Fou professor de la Universitat de Harvard Dirigí nombroses expedicions a distints llocs del món per observar els eclipsis totals de Sol A partir del 1894 dirigí la installació de l’observatori de Flagstaff, a Arizona L’any 1898 descobrí el novè satèllit de Saturn, Febe, i dos anys després un altre, al qual donà el nom de Temis, bé que aquest darrer desaparegué ràpidament de l’observació Estudià també la Lluna