Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Carl Edward Sagan
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Director del laboratori d’atmosferes planetàries Fou professor en diverses universitats, entre les quals la de Cornell Conegut pels seus treballs sobre atmosferes i superfícies planetàries, formulà la hipòtesi de l’existència de l’efecte hivernacle en l’atmosfera de Venus 1960 formà part dels equips de treball de les missions Mariner 9 i Viking 1 i 2 a Mart i Voyager 1 i 2 a Júpiter i Saturn De 1968 a 1979 estigué al capdavant de la revista Icarus , portaveu internacional dels estudis planetaris Treballà també en l' exobiologia A més de molts articles científics és autor o coautor de més d’…
Ignasi Puig i Simon
Astronomia
Químic i astrònom.
Membre de la Companyia de Jesús 1903, ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià Fou professor al collegi d’Oriola 1912-16 i a l’Institut Químic de Sarrià 1921-25 El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre Roquetes, que dirigí fins el 1936 El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944 Reprengué el treball docent en…
Nicolas-Camille Flammarion
Astronomia
Astrònom francès.
L’any 1883 fundà l’observatori de Juvisy, que dirigí fins que morí Féu nombrosos estudis sobre els estels dobles i múltiples, sobre l’espectroscòpia estellar i sobre la topografia de Mart Escriví especialment obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar La pluralité des mondes habités 1862, Dieu dans la nature 1869, Les terres du ciel 1877, Astronomie populaire 1880 i La mort et son mystère 1920
Joseph-Jérôme Lefrançois de Lalande
Astronomia
Astrònom francès.
El 1751 collaborà amb Lacaille en la mesura de la parallaxi lunar féu les observacions des de Berlín mentre Lacaille treballava al cap de Bona Esperança El 1801 publicà Histoire céleste française , que contenia les posicions de 50 000 estels, situats entre el pol boreal i la declinació -20° Publicà diverses obres de divulgació astronòmica i unes taules dels moviments del cometa Halley i dels satèllits de Júpiter, fruit dels seus càlculs i les seves observacions personals
Bart Jan Bok
Astronomia
Astrònom nord-americà d’origen holandès.
Graduat a Groningen 1932, fou professor a les universitats de Harvard 1929-57, Nacional d’Austràlia 1957-66, durant els quals fou també director de l’observatori de Mount Stromlo, a Canberra i Arizona 1966-74 Investigà l’estructura de la Galàxia i els eixams i les associacions d’estels En estudiar les nebuloses i els processos que hi tenen lloc, descobrí uns petits objectes circulars i opacs immergits en la massa nebulosa, els quals hom anomena glòbuls de Bok És autor de The Milky Way 1941, considerat un clàssic de la divulgació en astronomia Fou president de la Societat…
Antoni Ribera i Jordà
Astronomia
Submarinisme
Geografia
Literatura
Submarinista, escriptor i investigador.
Impulsor de l’exploració submarina, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines i publicà obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954 i L’exploració submarina a les costes catalanes 1969 Interessat pels ovnis, publicà sobre aquest tema diversos llibres i fou cofundador del Centre d’Estudis Interplanetaris de Barcelona 1958 Dirigí l’expedició catalana a l’illa de Pasqua 1975, amb la collaboració de JMascaró i Passarius Operación Rapa Nui , 1975 Publicà també llibres de poemes, el poema dramàtic El comte Arnau 1951, la…
Lluís Miravitlles i Torras
Astronomia
Economia
Medicina
Científic.
Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona Membre del CSIC, el 1968 s’integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l’Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident Collaborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto Fou delegat de relacions públiques de l’Ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de…
Lluís Rodés i Campderà
Astronomia
Astrònom.
El 1897 ingressà en la Companyia de Jesús Estudià astronomia a les universitats de Barcelona i Harvard treballà un any a l’observatori de Mount Wilson, aleshores el millor del món, i en visità diversos dels EUA i del Canadà El 1920 fou nomenat director de l’Observatori de l’Ebre, des d’on procurà de propagar els darrers avenços astronòmics, geodèsics i geofísics Prengué part molt activa en les assemblees de les Unions Internacionals d’Astronomia, Geodèsia, Meteorologia i Geofísica i fou membre de diverses societats científiques internacionals Publicà més de seixanta treballs d’investigació i…
Fred Hoyle
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou un dels principals defensors de la teoria de l’Univers anomenada de l’estat estacionari , que sosté que l’univers és en constant expansió, al temps que hi té lloc una contínua creació de matèria que en manté inalterada la densitat També investigà la cosmogonia del sistema solar i donà a conèixer un model anomenat del camp magnètic central Del 1967 al 1972 fou director de l’institut d’astronomia teòrica de la Universitat de Cambridge Publicà nombroses obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar Frontiers of Astronomy 1955, Galaxies, Nuclei and Quasar 1965,…
Hermann Julius Oberth
© Fototeca.cat
Astronomia
Científic alemany, un dels capdavanters de l’astronàutica teòrica.
Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen ‘Els coets cap als espais interplanetaris’, que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt ‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929, serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet…