Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Grigg-Skjellerup
Astronomia
Cometa que porta el nom dels seus dos descobridors: J. Grigg, que l’observà per primer cop el 1909, i J.F. Skjellerup, que el redescobrí el 1922.
Ha estat estudiat de prop per la sonda Giotto
Gran Mur
Astronomia
Nom donat al conjunt de milers de galàxies amb una amplada de 500 milions d’anys llum o més que constitueix la major estructura coneguda de l’Univers.
La seva massa és equivalent a 20 000 bilions de vegades la del Sol i hom creu que s’ha format per l’atracció gravitatòria mútua de les galàxies al llarg del temps de vida de l’Univers
Gran Atractor
Astronomia
Zona de l’Univers amb una gran concentració de matèria fosca, la qual cosa provoca l’atracció de diverses galàxies, entre elles la Via Làctia.
La seva existència no ha estat confirmada i és sotmesa a controvèrsia
Cosmic Background Explorer
Astronomia
Satèl·lit de la NASA destinat a estudiar la radiació de fons romanent del big-bang que donà origen a l’Univers actual.
Llançat al final del 1989, la seva troballa més espectacular ha estat la d’unes inhomogeneïtats que devien sorgir 300000 anys després del big-bang i que han donat nou suport a aquesta teoria
Cluster
Astronomia
Projecte de l’ESA (Agència Europea de l’Espai) per a l’estudi del Sol, que consta de quatre satèl·lits iguals, que serien situats als vèrtexs d’un tetràedre ideal per tal d’estudiar el vent solar en tres dimensions.
Les òrbites d’aquests satèllits serien polars i fortament ellíptiques, amb apogeu a 130 000 km de la Terra Cada satèllit pesaria 525 kg i és previst que siguin llançats per un Ariane 5 al final del 1995
cometa de Hale-Bopp
Astronomia
Cometa descobert el 23 de juliol de 1995 per Alan Hale i Thomas Bopp (C/1995O1), quan encara es trobava a 1 500 milions de quilòmetres de la Terra.
El seu pas pel periheli es produí l’1 d’abril de 1997 i la màxima lluminositat que assolí fou -05, durant la primera setmana d’abril No passà gaire a prop de la Terra la distància mínima fou de 194 milions de quilòmetres el 23 de març de 1997 La inclinació del pla orbital del cometa respecte a l’eclíptica fou de 89°, i el període orbital, d’uns 3 000 anys Hale-Bopp és un cometa més polsegós que el seu predecessor, el cometa de Hyakutake , i per tant, mostrà una cua de pols força més brillant Tot i això, aquesta cua fou més curta perquè l’angle Sol-cometa-Terra no va ultrapassar els 50° A més…
telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble
© iStockphoto.com/jamesbenet
Astronomia
Instrument òptic espacial de la NASA destinat a l’observació de l’Univers sense la distorsió de l’atmosfera terrestre.
Fabricat també amb participació de l’ Agència Espacial Europea ESA, navega a uns 550 km de la superfície terrestre a una velocitat de 8 km per segon, cosa que li permet completar una òrbita al voltant de la Terra cada 97 minuts És basat en un reflector de tipus Cassegrain , format per dos miralls El mirall primari capta les ones lluminoses i les reflecteix a un mirall secundari, des d’on són trameses a la unitat on són processades per instruments científics i enviades a la Terra Alguns d’aquests instruments, que funcionen amb l’energia solar captada per panells, són la càmera de camp ampli…
Foceu
Astronomia
Asteroide número 25 del catàleg, descobert per Chacornac des de Marsella l’any 1853.
L’òrbita té una excentricitat de 0,253, i el semieix major val 2 402 UA La inclinació del pla orbital respecte al de Júpiter és de 22° 9’, i el període sideral, de 1 358 dies Quan és en oposició, la magnitud aparent és 10,5 És l’asteroide més important d’una de les set famílies principals d’asteroides
Fobos
Astronomia
Satèl·lit de Mart que gira a una distància de la superfície del planeta de 9 380 km amb moviment retrògrad.
Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna Les fotografies preses…
η-Aquàrids
els η-Aquàrids Un meteorit Aquàrid creua sobre el nord de Geòrgia, EUA (29 d’abril de 2012)
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley