Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
oposició
Astronomia
Situació relativa de dos astres quan són alineats amb la Terra i aquesta és entre tots dos.
Quan dos astres són en oposició, entre les longituds geocèntriques de l’un i de l’altre hi ha una diferència de 180°, i entre les ascensions rectes coordenades astronòmiques hi ha una diferència de 12 h Quan un planeta superior és en oposició amb el Sol, la seva culminació té lloc a mitjanit i, per tant, les condicions d’observació dels planetes són òptimes Els planetes inferiors mai no poden ésser en oposició amb el Sol elongació
ombres volants
Astronomia
Fenomen que té lloc poc abans o immediatament després dels eclipsis totals de Sol i que consisteix en l’aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com per exemple un mur, d’una sèrie d’ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat.
Aquest fenomen podria ésser degut al fet que la llum provinent de la molt petita superfície del Sol que resta visible en els instants anteriors i posteriors a la totalitat d’un eclipsi, és refractada per les superfícies d’igual temperatura de l’atmosfera terrestre, les quals presenten ondulacions
ombra de la Lluna
Astronomia
Regió de l’espai a la qual no arriben els raigs del Sol a causa de la interposició de la Lluna.
És de forma cònica i hom l’anomena també con d’ombra de la Lluna
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
ocultació
Astronomia
Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat.
Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi
amplitud occídua
Astronomia
Arc mesurat a l’horitzó entre el punt cardinal oest i el punt per on es pon un astre.
observatori astronòmic

Secció del primer observatori de l’ESO, instal·lat al cim de La Silla (Xile)
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…
precessió dels equinoccis

Combinació dels moviments de precessió dels equinoccis i nutació de l’eix de rotació de la Terra
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal (primer punt d’Àries) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que l’estel que…
pols interestel·lar
Astronomia
Pols formada de petites partícules sòlides (0,00005 cm de diàmetre) presents a les nebuloses fosques de les galàxies.
Aquest material és el responsable de l’enfosquiment i l'envermelliment interestellar de la llum que prové dels estels, ja que dispersa i absorbeix una part d’aquesta llum Aquesta és una de les principals dificultats per a determinar les distàncies estellars amb exactitud Una gran part de la Galàxia, especialment el seu nucli, és oculta darrere de núvols de pols interestellar, encara que la seva massa sigui solament el 0,1% de la massa total de la Galàxia La seva temperatura és molt baixa 20 K i la seva densitat també 10 2 5 g/cm 3 La seva composició és encara molt discutida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina