Resultats de la cerca

La vida d’un estel és determinada per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu interior, per les quals uns elements químics es transformen en uns altres, i determinen la temperatura, la lluminositat i el radi de l’estel Al llarg de la seva evolució, l’estel recorre una certa trajectòria, seguint el diagrama de Hertzsprung-Russell Després de formar-se a partir del collapse d’un núvol de matèria format bàsicament d’hidrogen, amb una petita part d’heli i traces d’altres elements, l’estel assoleix al seu nucli temperatures prou elevades per a començar les reaccions termonuclears…

La sonda Rosetta fou llançada a l’espai el 2 de març de 2004 amb destinació al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko En el seu viatge sobrevolà dos asteroides 2867 Steins al setembre del 2008 i 21 Lutetia al juliol del 2010 El viatge d’aproximació de la sonda durà uns deu anys, durant els quals completà tres cops l’òrbita de la Terra i posteriorment se situà en l’òrbita de Mart per tal de coincidir amb la trajectòria del cometa Des del juny del 2011 Rosetta es mantingué en un estat de latència fins el 20 de gener de 2014, en què els mecanismes s’activaren automàticament…

Els asteroides d’aquest grup són situats entorn de dos punts l’un precedeix Júpiter en el seu moviment, i l’altre el segueix Aquests dos punts, units amb Júpiter i el Sol, formen dos triangles que tenen un costat comú, que és la recta que uneix Júpiter amb el Sol L’existència d’aquests punts d’equilibri fou predita per Lagrange en estudiar un cas particular del problema de tres cossos el cas en què un dels cossos té una massa negligible en comparació de la massa dels altres dos punts de Lagrange El primer asteroide d’aquest grup fou descobert l’any 1906 per Max…

És, doncs, l’equivalent de la supernova, però amb un alliberament d’energia 100 vegades superior El seu nucli es collapsa directament en un forat negre, i a més es formen dos dolls de plasma que es mouen a una velocitat propera a la de la llum i que emeten una radiació gamma intensa Atès que els estels de massa superior a 100 masses solars són molt poc freqüents, les hipernoves també ho són S'estima que a la Via Làctia es produeix una hipernova cada 200 milions d’anys

La missió porta el nom del matemàtic i enginyer Giussepe Bepi Colombo Consta de dues sondes la Mercury Planetary Orbit, construïda per l’ESA i que estudiarà la superfície i la composició interna del planeta, i la Mercury Magnetospheric Orbiter, aportació japonesa que estudiarà la magnetosfera de Mercuri Per a arribar al seu destí la sonda utilitzarà l’impuls gravitatori de la Lluna, Venus i el mateix Mercuri, i farà servir, a més, la propulsió elèctrica solar SEP Aquesta nova tecnologia de baix cost, que combina l’assistència gravitatòria amb la propulsió espacial, fou provada…

Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna Les fotografies preses…

A partir d’aquest punt són comptats l’angle sideri, l’ascensió recta i el temps sideri A causa de la precessió dels equinoccis, el primer punt d’Àries és sotmès a un moviment en sentit retrògrad d’uns 50’,25 l’any, moviment que no és uniforme a causa de la nutació Com a conseqüència d’aquest moviment, el primer punt d’Àries es troba ara en la constellació dels Peixos És conegut també per punt vernal, punt equinoccial o equinocci de primavera, i és representat pel signe d’Àries eclíptica

En el sistema de coordenades horitzontals, el zenit és el punt de màxima altura possible 90° El punt diametralment oposat al zenit rep el nom de nadir Hom defineix també un zenit geodèsic com el punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la recta que és normal a la superfície de l’ellipsoide terrestre, en el punt geogràfic on es troba l’observador