Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els…

És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu entorn d’1,5 a…

Amb més de 17 m de diàmetre, fou dissenyat per a detectar la radiació de Čerenkov produïda per la cascada de partícules que es formen a l’alta atmosfera com a conseqüència de la incidència d’un raig gamma d’alta energia Pot detectar raigs còsmics gamma amb energies compreses entre els 50 i els 30 TeV El 2009 s'inaugurà un segon telescopi MAGIC II, molt semblant al primer i situat al costat

Estudià l’alta atmosfera, el camp magnètic terrestre i els raigs còsmics, on establí l’anomenat con de Störmer Fotografià les aurores boreals, que estudià teòricament

Són produïts per la refracció de la llum dels dits astres en els cristalls de glaç que hi ha a l’atmosfera alta, i llur posició depèn de l’altura de l’astre sobre l’horitzó

Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar

Fou la primera a proposar 1925 que el Sol és constituït bàsicament d’hidrogen, fet que suposà un canvi en les idees de l’època sobre la constitució dels estels Es doctorà a la universitat americana de Harvard, on fou la primera dona a esdevenir doctora, amb la tesi Stellar Atmospheres A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Star  1925, i on continuà desenvolupant la seva carrera científica Entre els seus treballs científics destaca l’estudi de les atmosferes estellars i de l’estructura de la Via Làctia a partir dels estels d’alta…

Generalment, consisteix en un espectròmetre d’escletxa que permet de seleccionar una longitud d’ona o una banda estreta de l’espectre solar i que en fa un enregistrament sobre un suport d’imatge placa fotogràfica, càmera de TV, etc

Els principals objectius són proporcionar imatges d’alta resolució de la superfície del planeta i analitzar-ne la composició del sòl i de l’atmosfera Fou llançada a l’espai el 2 de juny de 2003 i arribà a Mart al desembre d’aquest mateix any La sonda orbitarà el planeta durant un mínim d’un any marcià 687 dies terrestres La Mars Express portava, a més, una petita sonda, anomenada Beagle 2, que havia d’aterrar a Mart Poc després de separar-se de la sonda principal es perdé el contacte amb la Beagle 2 Hom suposa que la petita sonda no pogué activar els sistemes de frenada i s’…

La zona d’habitabilitat, la determina la intensitat de la radiació provinent de l’estrella, ja que una radiació massa intensa o massa feble impediria la presència d’aigua líquida D’aquesta manera, com més alta és la temperatura d’una estrella, més lluny d’ella es troba la zona d’habitabilitat En el cas del sistema solar, es calcula que la zona d’habitabilitat comprèn una regió situada entre 0,725 i 3 unitats astronòmiques del Sol L’any 2007 es descobrí el primer planeta extrasolar de tipus superterra, Gliese 581 d, situat a la zona d’habitabilitat de la seva estrella L'exoplaneta…