Resultats de la cerca

La direcció correspon a la Comisión Nacional de Astronomía i al Max Planck Institut d’Alemanya Té un telescopi òptic de 3,5 m de diàmetre

Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el…

Pilot militar, formà part del primer grup de cosmonautes 1960 del programa espacial soviètic Fou el primer home que sortí fora del vehicle estant en òrbita terrestre, fet que tingué lloc el 18 de març de 1965, durant el vol del Voskhod 2, i que durà poc més de 12 minuts El 1975 fou el cap de la tripulació soviètica de la missió Sojuz -Apollo, la primera conjunta entre els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1976 al 1982 fou cap de formació d’astronautes al Centre Jurij Gagarin Retirat el 1992, rebé nombroses condecoracions, entre d’altres el premi Lenin 1980 i el premi estatal…

Fou creada a Brusselles l’any 1919, i actualment té milers de científics afiliats que corresponen a un total de 45 estats Cada tres anys tenen lloc unes assemblees generals, després de les quals hom edita una publicació anomenada Transactions of the International Astronomical Union , en la qual hom inclou tots els assumptes tractats La UAI patrocina certs serveis internacionals, com el servei de l’hora, el qual pretén d’unificar la mesura del temps mitjançant la transmissió de senyals telegràfics o d’un altre tipus des d’un observatori a un altre També té un servei telegràfic per…

Per raons pràctiques, alguns estats adopten en certes èpoques de l’any un valor del temps que difereix en una o dues hores del valor corresponent al seu fus Proposat al començament del segle XX, a la Primera Guerra Mundial, el canvi d’hora es feu extensiu a tota l'Europa occidental, amb l’objectiu d’estalviar carbó Posteriorment, amb la crisi del petroli 1974, hom en recuperà l’aplicació, que des d’aleshores s’ha mantingut Hom parla d’ horari d’hivern quan a l’octubre els rellotges es retarden una hora, i d’ horari d’estiu quan al març s’avancen una hora En alguns casos, el temps…

La seva família emigrà als Estats Units fugint dels nazis i cresqué a Nova York Graduat 1955 i doctorat 1962 pel Massachusetts Institute of Technology, després d’una etapa com a professor ajudant a la Universitat de Tufts i com a investigador associat a la de Princeton, l’any 1964 retornà al MIT, on desenvolupà tota la seva carrera acadèmica Els seus camps d’investigació se centren en la física atòmica, la física del làser i l’astrofísica Prengué part en els treballs de mesurament de la radiació còsmica de fons , i fou un dels cofundadors de la missió espacial COBE-NASA, que entrà en òrbita…

Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…

Graduat per la Universitat de Leiden 1927, anà als Estats Units el 1933 i s’incorporà al Lick Observatory de Califòrnia Després de dos anys al Harvard College Observatory 1935-37, passà al Yerkes Observatory de la Universitat de Chicago, on romangué fins el 1960 Aquest any es traslladà a la Universitat de Tucson Arizona i hi fundà el Lunar and Planetary Laboratory, que dirigí fins a la mort, institució que ràpidament adquirí un gran prestigi i que tingué una notable influència en els programes de la NASA De les seves nombroses aportacions destaquen el descobriment 1945 de l’…

El 1943, per primera vegada, CKSeyfert estudià sistemàticament les AGN, tot i que n'hi havia exemples coneguts des del 1900 L’espectre de les AGN presenta unes línies d’emissió molt amples, produïdes per transicions entre estats electrònics d’alta energia i per la presència d’abundants ions de diferents elements oxigen, sofre, nitrogen, etc això permet d’identificar com a AGN els quàsars, els blazars, les galàxies Seyfert, les radiogalàxies i també els liners El nucli de les AGN es caracteritza sovint perquè és tan lluminós com tota una galàxia i perquè mostra moviments…

Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces d’altres composts de Na, K…