Resultats de la cerca

El seu màxim apropament a la Terra es produí el 5 de gener de 2005 Assolí una lluminositat màxima corresponent a una magnitud de 4, amb la qual cosa arribà a ésser visible sense necessitat de cap instrument òptic

Construí ell mateix els seus telescopis i, de l’any 1642 al 1645, estudià el moviment de les taques solars i en deduí el període de rotació del Sol S'interessà també pels trànsits de Mercuri davant el Sol i per la superfície de la Lluna La seva obra Selenographia 1674, que conté gravats de coure fets per ell mateix, fou el primer treball científic de topografia lunar El 1657 començà a elaborar un catàleg d’estels que havia d’ésser més complet que el de Tycho Brahe, però no el pogué acabar perquè un incendi destruí el seu observatori l’any 1679

Fou descobert per la sonda Voyager 2 el 1986 Orbita a 53764 km del centre del planeta i té un diàmetre de 32 km

Fou descobert per la sonda Voyager 2 el 1986 La seva distància mitjana al centre del planeta és de 50000 km i el seu diàmetre, de 26 km

Fou descobert per Laques i Lecacheux el 1980 Té un diàmetre de 33 km i orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 377400 km

El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó cicle lunar, les epactes es repeteixen també cada dinou anys Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri Quan hom introduí la reforma gregoriana del calendari,…

Les observacions fetes per JL Pons a Marsella l’any 1812 permeteren a JF Encke de calcular-ne l’òrbita L’excentricitat de l’òrbita és de 0,8471, i la inclinació respecte a l’eclíptica, de 12° 36’ Té l’afeli a les proximitats de l’òrbita de Júpiter, i el periheli travessa la de Mercuri El seu període de revolució és de 3,30 anys la qual cosa el converteix en el cometa observat més vegades, i no és constant, sinó que disminueix d’unes 2,7 hores cada revolució orbital hom creu que la causa n’és l’asimetria del nucli i la corresponent presència de jets rotacionals Hom el relaciona amb l’eixam…

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 583 000 km L’òrbita té una excentricitat de 0,001, és situada gairebé en el pla equatorial d’Urà i el moviment té lloc en sentit retrògrad El període de revolució sideral és de 13 dies 11 h 7 min i 7,1 s Té un diàmetre d’uns 1 600 km i una massa d’uns 10 2 0 kg Quan Urà és en oposició, hom observa Oberó com un astre de magnitud 14,2

La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 438 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,023 i és situada gairebé al mateix pla equatorial d’Urà El seu moviment té lloc en sentit retrògrad i el període de revolució sideral és de 8 dies, 16 h, 56 min i 30 s Titània té un diàmetre d’uns 1600 km i una massa de 26×10 2 3 g Quan Urà és en oposició hom observa Titània com un astre de magnitud14

El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica