Resultats de la cerca

Féu a Rodes, del 161 al 127 aC, la majoria de les seves observacions científiques, entre les quals cal destacar el càlcul de l’any solar en 365 dies i 6 hores i la redacció del primer catàleg d’estels Hom li atribueix la invenció de l’astrolabi

En temps d’Hiparc contenia la constellació zodiacal del mateix nom, però actualment, com a conseqüència de la precessió dels equinoccis, conté la constellació d’Aquari

Veritable síntesi de l’astronomia antiga, presenta un concepte global de l’Univers essent alhora un tractat per a l’observació pràctica La principal idea és que la Terra i l’Univers són esferes concèntriques la Terra no es mou, ans és la volta celeste que fa una volta diària entorn d’un eix celeste L’Almagest conté, a més, un catàleg de 1 022 estels, classificats de primera a sisena magnitud Hi és present la influència d’Hiparc

El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…

El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que…

La constellació del Serpent és dividida en dues parts per la constellació del Serpentari el Cap del Serpent o Serpens Caput , que és situada a l’W del Serpentari, i la Cua del Serpent o Serpens Cauda , que és situada a l’E El Cap del Serpent conté l’astre més brillant de tota la constellació, que és un estel supergegant de magnitud visual 2,75, que pertany al tipus espectral K2 i és situat a una distància de 82 anys llum L’astre més lluminós de la Cua del Serpent és l’estel η Serpentis , de 3,42, que pertany al tipus espectral G8 i és situat a una distància de 68 anys llum La constellació del…

Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les…

Antigament, Hiparc de Nicea havia classificat els estels visibles a ull nu segons una escala de magnituds, en la qual assignà la magnitud 1 als més brillants i la 6 als menys brillants Actualment, hom defineix la magnitud aparent a partir de l’anomenada llei de Pogson , segons la qual la diferència de les magnituds aparents de dos astres m A - ms B és relacionada amb les illuminacions E A i E B que els astres produeixen a la superfície de la Terra per l’expressió m A - m B = 2,5 log 1 0 E B /E A , el coeficient de proporcionalitat de la qual, així com també l’origen d’escala,…

Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna , on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra unes 300 vegades segons els seus càlculs Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC Segons les fonts arribades, anuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol acompleix aquesta volta en un any” Per a Aristarc, el Sol és…

Havent començat a estudiar dret, s’interessà per l’astronomia i, abans de l’aplicació de la ullera a l’observació astronòmica, efectuà un nombre ingent d’observacions amb aparells dissenyats per ell mateix i amb els quals obtingué dades molt exactes sobre el moviment dels astres, tant planetes com cometes Descobrí alguns errors en les taules astronòmiques de l’època, deguts especialment a la refracció atmosfèrica, la qual estudià El 1572 féu importants observacions d’una supernova Protegit per Frederic II de Dinamarca, li fou atorgada la concessió de l’illa de Hven, on, des del 1576, construí…