Resultats de la cerca

Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En física, deduí la…

Féu mesures per tal de determinar la parallaxi lunar mentre Lalande feia les mesures complementàries des de l’observatori de Berlín i determinà la posició de 10 000 estels del cel austral, que publicà en la seva obra Coelum australe stelliferum , on descriví catorze noves constellacions

Membre de la Royal Society 1718 i professor a Oxford 1721 Fou el descobridor de l’aberració de la llum 1727 i de la nutació de l’eix terrestre 1748 El 1742 succeí Edmund Halley com a astrònom reial i com a director de l’observatori de Greenwich Del 1750 al 1762 efectuà unes 60 000 observacions d’estels encaminades a mesurar llur parallaxi i a deduir llurs distàncies a la Terra, els resultats de les quals foren publicats després de la seva mort El 1818 Friedrich Wilhelm Bessel aprofità aquestes dades per a confeccionar un catàleg de 3 222 estels

Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i grandària També…

La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5

Té un diàmetre de 650 km, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,361 UA Quan és en oposició té una magnitud de 6,7 Fou descobert per l'astrònom Heinrich Wilhelm Olbers el 29 de març de 1807

Fou descobert per Mark Showalter el 1990 a partir de fotografies preses per la sonda Voyager La seva distància mitjana al centre del planeta és de 133583 km i el seu diàmetre, de tan sols 20 km Al març del 2017 la sonda Cassini-Huygens envia les primeres imatges en les quals s'apreciava amb precisió la forma de Pan

Assolí el periheli el 20 de març de 1970 a 0,54 UA del Sol, i des de mitjan febrer fou visible a simple vista El satèllit OGO-5 Orbital Geophysical Observatory hi detectà un enorme núvol d’hidrogen atòmic que, estenent-se més enllà de 10 milions de quilòmetres, envoltava el centre Posteriorment, hom ha detectat aquest núvol en tots els cometes observats des de vehicles extraatmosfèrics

Per a fer aquest càlcul hom determina primerament el retard r de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19 m 1 9 +15+ A per 30, en la qual el valor de m 1 9 és la resta de dividir el número de l’any considerat m per 19, i el valor de A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió c — c /4 — c — k /3, on el valor de c és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i k val zero fins a l’any 4199, mentre que…

Pilot militar, formà part del primer grup de cosmonautes 1960 del programa espacial soviètic Fou el primer home que sortí fora del vehicle estant en òrbita terrestre, fet que tingué lloc el 18 de març de 1965, durant el vol del Voskhod 2, i que durà poc més de 12 minuts El 1975 fou el cap de la tripulació soviètica de la missió Sojuz -Apollo, la primera conjunta entre els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1976 al 1982 fou cap de formació d’astronautes al Centre Jurij Gagarin Retirat el 1992, rebé nombroses condecoracions, entre d’altres el premi Lenin 1980 i el premi estatal…