Resultats de la cerca

Treballà a l’observatori astronòmic d’Hamburg L’any 1931 construí un tipus especial de telescopi, anomenat cambra de Schmidt

Treballant a l’observatori del mont Wilson mesurà el camp magnètic de l’estel 78 de Virgo 1909, fet que proporcionà una de les primeres relacions entre les teories electromagnètiques i de la relativitat Juntament amb HW Babcock 1912 construí el primer magnetòmetre solar, basat en el desdoblament de les línies de l’espectre per efecte Zeeman

Jesuïta, estudià matemàtiques a Ingolstadt i després s’inicià en astronomia El 1616 es traslladà a Innsbruck i el 1626 a Neisse Estudià les taques solars, mitjançant diversos aparells que construí Inventà el telescopi de refracció Els resultats de les recerques foren publicats en l’obra Rosa Ursina 1626-30 Estudià també la fisiologia de la visió i el paper de la retina i del cristallí

Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació 46° de latitud nord es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck , en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les installacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món El 1957 hom hi dugué a terme…

Començà estudiant música i el 1757 es traslladà a Anglaterra on, empès per la seva afecció a l’astronomia, construí un telescopi de reflexió 1773-74 L’any 1781 descobrí el planeta Urà Pensionat per Jordi III d’Anglaterra, estudià un gran nombre de nebuloses desconegudes, estels dobles, els cometes del 1807 i del 1811, dos satèllits de Saturn, etc Féu notar l’existència de raigs calorífics més enllà del vermell de l’espectre solar raigs infraroigs

Canceller de la Universitat de Dublín l’any 1862, construí a Birr Castle un telescopi reflector 1845, que tenia un diàmetre d’1,83 m durant molts anys fou el més gran del món El mateix 1845 descobrí, gràcies a aquest telescopi, el fet que certes nebuloses presentaven una estructura espiral, bé que no reconegué llur natura extragalàctica La primera que observà fou la catalogada com a M51, que és una galàxia espiral de la constellació dels Llebrers

Fou fundat l’any 1839 i disposava d’un telescopi refractor de 38 cm que fou durant molts anys el més gran del món L’any 1878 hom en construí un altre de 76 cm L’edifici i els seus instruments foren destruïts durant la Segona Guerra Mundial, però hom pogué salvar les lents dels telescopis i, acabada la guerra, l’observatori fou reconstruït Actualment disposa també d’una torre solar, amb tots els instruments específics per a l’estudi del Sol, i d’un gran radiotelescopi

Cridat el 1359 a Barcelona pel rei Pere el Cerimoniós, amb el seu mestre Pere Gilbert , per tal de fixar la posició i moviment exacte dels planetes, el 1361 construí una esfera armillar i el 1366 acabà de redactar, mort ja Pere Gilbert, un almanac, en llatí, i unes taules astronòmiques segons el meridià de Barcelona, taules que més tard adequà el jueu Jacob Corsuno texts editats el 1962 El 1379 redactà per a l’infant Joan una obra sobre els eclipsis i el 1381 encara una altra obra major d’astrologia

Construí ell mateix els seus telescopis i, de l’any 1642 al 1645, estudià el moviment de les taques solars i en deduí el període de rotació del Sol S'interessà també pels trànsits de Mercuri davant el Sol i per la superfície de la Lluna La seva obra Selenographia 1674, que conté gravats de coure fets per ell mateix, fou el primer treball científic de topografia lunar El 1657 començà a elaborar un catàleg d’estels que havia d’ésser més complet que el de Tycho Brahe, però no el pogué acabar perquè un incendi destruí el seu observatori l’any 1679

De molt jove treballà en la classificació dels manuscrits de Tycho Brahe El 1672 Picard el portà a París, per a treballar a l’observatori d’aquesta ciutat Collaborà amb Picard, Azout i Huygens Fou també professor de matemàtiques a Dauphin i a Copenhaguen El 1675 determinà la velocitat de la llum a partir de l’observació de les immersions i emersions dels satèllits de Júpiter dins el con de l’ombra del planeta Perfeccionà el micròmetre, inventat feia poc, i li donà gairebé les característiques actuals També construí el primer instrument meridià de passos 1690 i el primer cercle…