Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
convecció estel·lar
Astronomia
Mode de transport d’energia en els estels no degenerats ja sigui a la seva part central (estrelles de massa superior a ~1,3 M o
) o a la regió exterior (com el Sol o altres estrelles menys massives).
Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant…
supergranulació
Astronomia
Estructura cel·lular distribuïda uniformement sobre la superfície solar.
Les cèllules tenen una grandària mitjana d’uns 30 000 km i el seu moviment és predominantment horitzontal, amb velocitats que oscillen entre els 300 i els 500 m/s L’any 1956, ABHart descobrí l’existència d’aquestes fluctuacions horitzontals, i RBLeighton les fotografià el 1962 utilitzant espectreheliogrames Doppler La component vertical de la velocitat és bastant més petita que la vertical, de 50 a 90 m/s, i la vida mitjana d’un supergrànul és de l’ordre d’1,3 dies Igual que la granulació ordinària, la supergranulació s’interpreta com un reflex en les capes altes de l’atmosfera de l’acció a…
Subrahmanyan Chandrasekhar
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen indi.
Educat a Madràs i a Cambridge 1933-37, on fou alumne de Dirac, el 1937 anà a la Universitat de Chicago, d’on fou professor d’astrofísica teòrica El 1953 es naturalitzà nord-americà Estudià els estels nans blancs, dels quals n'explicà l’evolució, i en determinà la massa màxima límit de Chandrasekhar Determinà la massa màxima del nucli d’heli d’un estel límit de Chandrasekhar-Schönberg i estudià també la transferència d’energia per radiació i convecció a les atmosferes estellars, i la polarització de la llum emesa per determinats estels El 1983 rebé el premi Nobel de física És…
heliosismologia
Astronomia
Estudi dels moviments oscil·latoris que es donen en l’atmosfera del Sol per a deduir-ne les característiques de la regió interna.
Aquest subcamp de la física solar es desenvolupà a partir del 1961 Inicialment hom creia que les oscillacions solars eren una resposta directa de la fotosfera solar a les turbulències que apareixien a la regió on el transport radiatiu d’energia esdevenia convectiu L’any 1970, RKUlrich va provar que l’origen de les oscillacions era més profund, que en realitat eren ones acústiques generades a l’interior del Sol i atrapades a la seva atmosfera Avui en dia hom sap, gràcies a les primeres dades recollides per l’observatori espacial SOHO, que per sota de la zona de convecció, el Sol…
oscil·lació solar
Astronomia
Fenomen pel qual la fotosfera i la cromosfera solar estan sotmeses a un moviment continu cap a dins i cap a enfora del Sol.
RB Leighton, RW Noyes i GW Simon descobriren l’any 1960 que aquestes oscillacions tenien un període de 5 minuts L’estudi de les oscillacions solars permet estudiar l’interior del Sol, del qual fins ara només se'n tenia un coneixement teòric La predicció teòrica de l’existència de les oscillacions solars es feu més de 10 anys abans del seu descobriment Les característiques de les oscillacions de 5 minuts han estat estudiades molt exhaustivament els darrers vint anys són manifestacions superficials de modes acústics i possiblement gravitatoris radials i no radials atrapats a l’interior del Sol…
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
Sol

Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…