Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Bureau des Longitudes
Astronomia
Organisme francès d’estudis astronòmics instituït per la Convenció Nacional el 25 de juny de 1795.
Aquell mateix any començà a encarregar-se de la publicació de l’almanac nàutic Connaissance des Temps , i posteriorment començà a publicar un anuari 1796, unes efemèrides nàutiques 1889, unes efemèrides aeronàutiques 1935 i, d’ençà del 1977, publica l' Encyclopédie Scientifique de l’Univers
els Dracònids
Els Dracònids (2011)
© Francesc Pruneda / Astronomia des de l'Empordà
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la constel·lació boreal del Dragó.
És visible a ull nu entre el 8 i el 10 d’octubre i es produeix en passar la Terra per l’òrbita del cometa 21P/Giacobini-Zinner, els residus del qual provoquen una pluja d’estels Al segle XX fou especialment intens el 1933 i el 1946
Venus
NIt a Venus amb infrarojos des de l'orbital Akatsuki (2016)
ISAS, JAXA
Astronomia
Planeta del sistema solar, el segon atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Mercuri i abans de la Terra.
És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…
Prometeu
Prometeu vist des de l’aronau espacial Cassini (2015)
NASA/JPL
Astronomia
Satèl·lit de Saturn.
Fou descobert l’any 1980 per Collins i collaboradors a partir de fotografies enviades per la sonda Voyager Orbita a una distància de 139350 km del centre del planeta i té forma irregular, amb unes dimensions aproximades de 145 x 85 x 62 km
esfera celeste
L’esfera celeste representada des del lloc on és situat l’observador
© Fototeca.cat
Astronomia
Esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual hom representa els astres i llurs moviments, i també els diferents cercles astronòmics (equador, eclíptica, etc).
Telesto
Telesto vist des de la nau Cassini (2005)
Cassini Imaging Team, SSI, JPL, ESA, NASA
Astronomia
Satèl·lit de Saturn.
Fou descobert per Smith, Reitsema, Larson i Fountain el 1980 Té forma irregular 34x28x36 km i orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 295000 km
Dione
Dione vist des de la sonda Cassini/Huygens, amb el satèl·lit Mimas al seu darrere
© NASA
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per G.D. Cassini el 21 de març de 1684.
Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre queel posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per…
cometa Machholz
El cometa Machholz prop de les Plèiades (fotografia presa des d’Oberjoch, Baviera, el 7 de gener de 2005)
Stefan Seip
Astronomia
Cometa descobert per Don Machholz el 27 d’agost de 2004.
El seu màxim apropament a la Terra es produí el 5 de gener de 2005 Assolí una lluminositat màxima corresponent a una magnitud de 4, amb la qual cosa arribà a ésser visible sense necessitat de cap instrument òptic
Helena
Fotografia d’Helena presa des de l’aeronau Cassini el 31 de gener de 2011
NASA/JPL-Caltech/Space Science Institute
Astronomia
Petit satèl·lit de Saturn.
Fou descobert per Laques i Lecacheux el 1980 Té un diàmetre de 33 km i orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 377400 km
Jacques Babinet
Astronomia
Física
Físic francès, professor a la Sorbona, membre de l’Académie des Sciences, astrònom del Bureau des Longitudes.
Creà el polariscopi, el goniòmetre de collimador per a mesurar els índexs de refracció, el compensador òptic que porta el seu nom, un higròmetre i l’aixeta de tres vies per a la màquina pneumàtica El 1840 detectà l’anomenat punt de Babinet , un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° pel damunt del Sol punt d’Aragó Francesc Aragó , punt de Brewster David Brewster Estudià la doble refracció circular, la influència del moviment de la Terra sobre les interferències lluminoses, les projeccions…