Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
precessió dels equinoccis

Combinació dels moviments de precessió dels equinoccis i nutació de l’eix de rotació de la Terra
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal (primer punt d’Àries) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que…
segon angular
Astronomia
Unitat angular que equival a la seixantena part d’un minut angular, és a dir, a 15 segons sexagesimals.
minut angular
Astronomia
Unitat angular que equival a la seixantena part d’una hora angular, és a dir, a 15 minuts sexagesimals.
magnitud bolomètrica
Astronomia
Magnitud aparent mesurada computant l’energia total radiada per l’astre, és a dir, les radiacions ultraviolades, visibles i infraroges.
principi cosmològic perfecte
Astronomia
Extensió del principi cosmològic al temps, és a dir, principi cosmològic segons el qual l’Univers presenta sempre el mateix aspecte.
estel variable
Astronomia
Estel d’una brillantor variable amb el temps.
Els estels variables es divideixen en extrínsecs i intrínsecs Són extrínsecs els estels les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens externs als estels, com, per exemple, els eclipsis Els variables intrínsecs , al contrari, són aquells astres les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens que tenen lloc al mateix estel Els variables intrínsecs es poden subdividir en tres classes, d’acord amb les característiques que presenta la variació de la lluminositat els variables periòdics , que presenten variacions periòdiques de la lluminositat —és el cas…
Mizar
Astronomia
Estel ζ de la constel·lació de l’Ossa Major.
És un sistema doble visual, les components del qual, de color blanc, són de magnitud 2,1 i 4,2, respectivament Una de les dues components és, a la vegada, un sistema binari espectroscòpic, és a dir, que Mizar és en realitat un sistema triple d’estels La seva distància al sistema solar és de 80 anys llum
Richard Christopher Carrington
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou el primer a enregistrar l’observació d’una erupció solar estudià les taques solars Publicà un catàleg de 3 753 estels circumpolars 1857 Descobrí que la rotació del Sol és diferencial, és a dir, que la velocitat depèn de la latitud, de manera que la rotació de l’equador solar és més ràpida que la de la resta de l’esfera
ocultació
Astronomia
Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat.
Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi
Orcus
Astronomia
Objecte transneptunià del cinturó de Kuiper descobert el 2004 per M. Brown i C. Trujillo.
El seu diàmetre és d’uns 900 km Pertany a la categoria dels plutinos , es a dir, la seva òrbita té una ressonància 23 amb Neptú per cada dues revolucions orbitals d’Orcus, Neptú en realitza tres Té un satèllit anomenat Vanth, d’uns 350 km de diàmetre El nom d’Orcus es correspon a la deïtat romana de la mort La denominació oficial per la Unió Astronòmica Internacional és 90482 Orcus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina