Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
aberració de la llum

Aberració de la llum
© fototeca.cat
Astronomia
Fenomen pel qual la direcció aparent en què veiem un astre és diferent de la direcció real, la qual es determina unint imaginàriament l’astre i la Terra en l’instant d’observació.
És produït pel fet que la Terra es mou amb una velocitat que no és negligible respecte al valor finit de la velocitat de la llum Els diferents moviments d’un observador solidari a la Terra determinen les diferents aberracions Així, el moviment amb el conjunt del sistema solar determina l' aberració secular El moviment de rotació al voltant de l’eix terrestre determina l' aberració diürna , que presenta un valor màxim de 0,32’ La més important és, però, l' aberració anual , deguda al moviment de translació de la Terra al voltant del Sol En aquest cas, si φ és l’angle que la direcció aparent…
moviment radial
Astronomia
Component del moviment d’un astre en la direcció de la visual de l’observador.
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…
deflexió de la llum
Astronomia
Desviació en la direcció de propagació que experimenta la radiació electromagnètica en travessar un camp gravitacional.
És un efecte predit i explicat per la teoria de la relativitat general d’Einstein En el cas del Sol, un raig de llum que passi rasant al seu costat experimenta una deflexió d’1,75 segons d’arc La desviació fou mesurada per primera vegada l’any 1919 per Arthur SEddington durant un eclipsi total de Sol Els estels observats a prop del Sol a la fase de totalitat de l’eclipsi mostraven posicions lleugerament diferents de quan eren observats durant la nit, lluny del Sol Aquesta observació constituí una de les proves més importants de la teoria de la relativitat general La deflexió de la llum també…
àpex
Astronomia
Punt de l’esfera celeste cap a on es dirigeix el Sol i, amb ell, tot el sistema solar.
És situat a la constellació d’Hèrcules, i les seves coordenades són 18 h 04 min ~270° d’ascensió recta i +30° de declinació La velocitat del Sol en el seu moviment vers l’àpex ha estat calculada a partir de l’anàlisi de la distribució de les velocitats radials dels estels estadísticament resulta que les velocitats radials tenen el màxim valor negatiu en la direcció de l’àpex i el màxim valor positiu en la direcció de l’antiàpex, i és d’uns 19 km/s
Bonner Durchmusterung
Astronomia
Publicació de l’observatori de la Universitat de Bonn (1859-63) sota la direcció de Friedrich Wilhelm Argelander.
Consta d’un catàleg que dóna la magnitud de més de 324 000 estels de l’hemisferi nord, i d’un atles amb la posició dels estels El Cordoba Durchmusterung 1898 completa el BD pel que fa a l’hemisferi sud
azimut nàutic per quadrants
Astronomia
Arc d’horitzó comptat des del punt cardinal nord o sud fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 90° El punt d’origen i la direcció són indicats amb lletres representatives de cada un dels punts cardinals
observatori de Calar Alto
observatori de Calar Alto
© Fototeca.cat
Astronomia
Centre astronòmic hispanoalemany, situat a Almeria, i creat per un acord entre els dos estats signat el 17 de juliol de 1972.
La direcció correspon a la Comisión Nacional de Astronomía i al Max Planck Institut d’Alemanya Té un telescopi òptic de 3,5 m de diàmetre
ullera meridiana
Astronomia
Física
Ullera astronòmica que té un moviment de gir al voltant d’un eix fix horitzontal orientat en la direcció E-W.
A causa de l’orientació particular de l’eix de gir, el tub d’aquests aparells únicament es pot moure en el pla del meridià Aquest aparell, conegut també amb el nom de cercle meridià , serveix per a la determinació del moment en què passa pel meridià d’un lloc un astre determinat i la declinació d’aquest mateix astre en aquest moment Es tracta, per tant, d’un aparell indispensable per a la determinació del temps i per a la resolució de diversos tipus de problemes geodèsics El disseny i la construcció de les ulleres meridianes és una tasca molt complexa, perquè són uns instruments molt precisos
angle de fase
Astronomia
Angle format per la direcció d’un raig de llum solar que incideix en la superfície de la lluna (o d’un planeta) i la direcció del raig reflectit (en la lluna o en el planeta considerat) que és rebut per l’observador a la Terra.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina