Resultats de la cerca

Els quatre primers anys d’observació COROT ha descobert prop de 25 nous planetes extrasolars i la llista de planetes candidats encara per confirmar ascendeix a més de 400 En el camp de l’astrosismologia, COROT ha mesurat oscillacions i granulació similars a les que es donen al Sol en estrelles més calentes

Assolí una magnitud màxima de 5 i, per tant, fou visible a ull nu Fou descobert al juliol del 2007 per l’astrònom xinès Quanzhi Ye, que l’observà en unes imatges preses pel taiwanès Chi-Sheng Es tracta d’un cometa amb una òrbita parabòlica i que, per tant, no tornarà a passar prop de la Terra El descobriment del cometa Lulin és part del projecte Lulin Sky Survey, concebut per a estudiar diverses agrupacions de petits objectes del sistema solar susceptibles de ser perillosos pel fet que les seves òrbites els fan passar a prop de la Terra

L’observació astronòmica i radioastronòmica demostra que les galàxies són uniformement repartides en tot l’Univers conegut sovint, però, aquesta homogeneïtat es trenca localment i forma conjunts de galàxies, els quals hom pot reconèixer per una major proximitat i pel fet de tenir algun tipus de moviment comú Aquestes associacions tenen un nombre variable de components, que pot anar des d’un parell de galàxies fins a alguns milers poden contenir galàxies de tots els tipus ellíptiques, espirals, irregulars, etc i les galàxies poden tenir totes les magnituds possibles, amb l’única característica…

En el cas del sistema solar, el nombre de satèllits difereix molt d’un planeta a un altre Així, entre els planetes de tipus terrestre, Mercuri i Venus no tenen cap satèllit la Terra és acompanyada per la Lluna, i Mart per Fobos i Deimos, dos petits cossos que podrien ser asteroides capturats per la gravetat marciana En canvi, en el cas dels gegants gasosos, el nombre de satèllits és molt més elevat Júpiter té 79 cossos orbitant al seu voltant, Saturn en té 62, Urà  27 i Neptú 14 dades del setembre del 2019 No només els planetes principals del sistema solar tenen satèllits Hom…

Visqué a Rússia 1727-47, on fundà una escola d’astronomia a Peterburg L’any 1747 tornà a França i fou professor de matemàtiques al Collège de France i geògraf de la marina francesa Es dedicà a l’estudi de l’astronomia solar i fou el primer a determinar les coordenades heliocèntriques de les taques solars Treballà també en l’elaboració de mètodes per a l’observació del trànsit de Mart i de Venus per davant del disc del Sol És autor de Mémoire pour servir à l’histoire et au progrès de l’astronomie, de la géographie et de la physique 1758

Són notables els seus estudis sobre la brillantor del cel nocturn, basats en un gran nombre de mesures fotomètriques, espectroscòpiques i polarimètriques, i sobre la matèria interestellar a la regió central de la Via Làctia Són obres seves Nébuleuses Galactiques et Matière Interstellaire 1954 i Introduction à l’Astrophysique 1961

Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione Florència, 1572 Roma, 1576 i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc Barcelona, 1578

Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743

L’any 1883 fundà l’observatori de Juvisy, que dirigí fins que morí Féu nombrosos estudis sobre els estels dobles i múltiples, sobre l’espectroscòpia estellar i sobre la topografia de Mart Escriví especialment obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar La pluralité des mondes habités 1862, Dieu dans la nature 1869, Les terres du ciel 1877, Astronomie populaire 1880 i La mort et son mystère 1920

Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27