Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
astrolabi nàutic
Astronomia
Astrolabi adaptat a les observacions que havien de fer els navegants.
Els primers tipus donaven l’altura de l’astre observat, però al segle XVI fou modificada la graduació i donaven directament la distància zenital D’altra banda, en una de les seves cares acostumava a portar una taula de declinacions del Sol
metal·licitat
Astronomia
Abundància de tots els elements més pesants que l’hidrogen i l’heli en estrelles o en galàxies.
Per a mesurar-la s’acostuma a fer servir com a referència la composició química del Sol
Arthur Julius Auwers
Astronomia
Astrònom alemany.
Determinà el moviment orbital dels sistemes dobles de Sírius i Proció Participà en la confecció de la Bonner Durchmusterung Aprofità l’oposició de l’asteroide Victoria 1889 per fer una determinació molt precisa de la distància al Sol
equació del centre
Astronomia
Diferència entre l’anomalia veritable del Sol i la seva anomalia mitjana.
L’equació del centre és, per tant, la correcció que cal fer a la longitud λ m del Sol fictici per tal d’obtenir la longitud λ o del Centre del Sol veritable Si hom suma l’equació del centre amb el valor de la reducció, a l’equador, obté l’equació del temps
Chandra
Astronomia
Observatori astronòmic de raigs X llançat a l’espai per la NASA al juliol del 1999.
El seu nom fou escollit en honor de l’astrofísic Subrahmanyan Chandrasekhar El telescopi de raigs X del Chandra treballa en el rang energètic que va de 0,1 a 10 keV, i les imatges que obté en aquestes longituds d’ona presenten una gran millora respecte de les obtingudes per altres satèllits llançats anteriorment La seva resolució angular és d’1 segon d’arc —comparable a la de l’HST en el rang òptic— i la seva sensibilitat el fa capaç de detectar les aproximadament 300 estrelles del cúmul de les Plèiades L’instrument també té la capacitat de fer espectroscòpia d’alta resolució,…
James Jeans
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom anglès.
Professor a Princeton i a Cambridge, es féu famós per les seves crítiques a Laplace i per la seva teoria sobre la formació de les galàxies Bé que no creia en el progrés benèfic de la ciència, s’esforçà a fer conèixer les noves teories de la relativitat, quàntica, etc, i donà una visió històrica de la física en el llibre The Growth of Physical Science 1947 També escriví The Wide Aspects of the Cosmogony i The Universe around Us 1929
sistema copernicà
Astronomia
Model heliocèntric de l’Univers en què els planetes, àdhuc la Terra, descriuen òrbites circulars al voltant del Sol.
Segons aquest model, els estels fixos són sobre una esfera immòbil centrada també en el Sol, i la Terra fa una rotació diària El sistema copernicà permetia d’explicar la rotació diürna dels estels, el moviment retrògrad aparent del Sol al llarg del zodíac, la retrogradació aparent dels planetes i les estacions de la Terra Substituí el sistema ptolemaic per bé que, atès que seguint la idea platònica no considerava més que moviments circulars uniformes, hagué de conservar les nocions d’epicicle i deferent a fi de poder fer avenir les seves prediccions amb les observacions dels…
càmera electronogràfica
Astronomia
Càmera fotogràfica d’imatge electrònica; és anomenada també càmera electrònica
.
Collocada al focus d’un telescopi, forma la imatge òptica de l’objecte estudiat sobre una superfície fotoemissiva situada en un recinte sotmès al buit els fotoelectrons emesos són accelerats i focalitzats electromagnèticament sobre una placa fotogràfica de material sensible als electrons que és mantinguda a baixa temperatura aquesta placa és impressionada i, posteriorment, revelada La càmera electronogràfica permet de fer exposicions molt curtes i d’obtenir-ne imatges molt pures absència de gra i linealitat o proporcionalitat entre l’ennegriment de la placa i la intensitat lluminosa incident…
equació personal
Astronomia
Correcció que cal fer a les observacions o mesures de precisió efectuades per un observador i que són distintes per a distints observadors.
L’equació personal intervenia particularment en les observacions destinades a determinar el trànsit d’un estel pel meridià, però actualment hi ha aparells per a eliminar la intervenció de l’observador en aquestes mesures
Jan Hendrick Oort
Astronomia
Astrònom holandès.
El 1924 entrà a l’observatori astronòmic de Leiden i el 1935 n'esdevingué director fins el 1970 President de la Unió Astronòmica Internacional 1958-61, es dedicà als estudis de la Galàxia, de la qual descobrí i determinà la rotació diferencial 1927, com també les característiques particulars de la seva estructura espiral 1952 El 1950 proposà la teoria més acceptada actualment sobre l’origen dels cometes, que consisteix en l’existència de l’anomenat núvol d’Oort , situat aproximadament 1 any llum del Sol en els límits de la seva influència gravitacional al qual són lligats molt feblement Quan…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina