Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
lleis de Kepler
Astronomia
Lleis empíriques que descriuen el moviment dels planetes entorn del Sol.
Foren descobertes per J Kepler aprofitant les dades obtingudes per T Brahe astronomia Segons la primera llei , l’òrbita de cada planeta és una ellipse, un dels focus de la qual és ocupat pel Sol La segona llei , anomenada també llei de les àrees , estableix que el radi vector d’un planeta escombra àrees iguals en temps iguals Segons la tercera llei , el quadrat del període de revolució orbital d’un planeta és proporcional al cub del semieix major de la seva òrbita
pol d’il·luminació
Astronomia
Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre, de manera que el valor de la latitud del punt és el de la declinació de l’astre i el valor de la seva longitud és el de l’angle horari de l’astre.
El pol d’illuminació és la projecció geomètrica de l’astre i és, per tant, el punt en el qual la recta imaginària que uneix l’astre i el centre de la Terra talla, en un moment determinat, l’esfera terrestre És anomenat també punt astral i és el centre del cercle d’altures iguals d’un astre en un instant determinat
balistita
Astronomia
Militar
Pólvora sense fum constituïda per nitroglicerina i nitrocel·lulosa aproximadament en parts iguals.
És molt corrosiva, la qual cosa fa que el seu ús hagi estat restringit a armes d’ànima curta, com obusos o morters, en els quals interessa una gran velocitat inicial També és emprada, amb petites quantitats variables d’additius, com a propergol sòlid per a alguns coets de petites dimensions Fou descoberta per Nobel el 1888
any tròpic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades del Sol pel primer punt d’Àries.
Durant aquest interval de temps el Sol recorre 360° de l’eclíptica menys el desplaçament en sentit retrògrad per a un observador en l’hemisferi nord, del primer punt d’Àries, conegut per precessió dels equinoccis, de valor que, bé que no és constant a causa de la nutació, és d’uns 50´,2 l’any Si hom compta l’any tròpic en dies veritables, troba que té un dia menys que comptat en dies sideris, pel fet que, en variar l'ascensió recta del Sol 24h en un any i recórrer el Sol l’eclíptica en sentit directe, durant aquest interval, el Sol passa pel meridià del lloc una vegada menys que per Àries La…
astrolabi de prisma
Astronomia
Aparell astronòmic destinat a conèixer el moment de pas d’un estel per una distància zenital establerta.
Consisteix en un prisma de vidre, situat davant una ullera, i un horitzó artificial de mercuri, situat davant i a la part inferior del prisma N'hi ha dos tipus el de 60° prisma equilàter i el de 45° El de 60° el més conegut és disposat, pel seu ús, horitzontalment, encarat a la vertical d’un estel, de forma que l’observador vegi alhora, a través de la ullera, l’estel i la seva imatge reflectida a l’horitzó artificial El moment que coincideixen les dues imatges, la distància zenital és de 30° i hom anota llavors l’hora De les observacions amb l’astrolabi de prisma hom dedueix, previ el càlcul…
Saros
Astronomia
Període de temps després del qual la successió d’eclipsis de Sol i de Lluna es repeteix novament.
Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies, nombre que, pel fet que no…
núvols de Magalhães

Els núvols de Magalhães
© Corel
Astronomia
Nom donat a dues galàxies irregulars del cel austral, descrites per primera vegada per F.Magalhães, el qual les observà l’any 1519.
Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i a una…
mes sinòdic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues fases iguals consecutives de la Lluna; per exemple, entre lluna nova i lluna nova.
La seva durada és de 29,53059 dies solars mitjans És anomenat també mes lunar o llunació
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…
Cluster
Astronomia
Projecte de l’ESA (Agència Europea de l’Espai) per a l’estudi del Sol, que consta de quatre satèl·lits iguals, que serien situats als vèrtexs d’un tetràedre ideal per tal d’estudiar el vent solar en tres dimensions.
Les òrbites d’aquests satèllits serien polars i fortament ellíptiques, amb apogeu a 130000 km de la Terra Cada satèllit pesaria 525 kg i és previst que siguin llançats per un Ariane 5 al final del 1995