Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
temps astronòmic
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà
translació
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment d’un astre que es desplaça seguint una òrbita al voltant d’un altre astre.
Es caracteritza pel fet que, en un instant donat, tots els seus punts es mouen en una mateixa direcció i amb una mateixa velocitat És el moviment que posseeixen els planetes respecte al Sol i els satèllits respecte a llur planeta En el cas de la Terra, la translació defineix l'any astronòmic
Hermann Bondi
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i cosmòleg anglès d’origen austríac.
Amb Thomas Gold i Fred Hoyle, és l’autor de la teoria cosmològica dita de l’estat estacionari Steady-State de l’univers 1948, que parteix del “principi cosmològic perfecte” segons el qual l’univers presenta el mateix aspecte qualssevol que siguin el lloc i l’instant de l’observació cosmologia La seva obra més important és Cosmologia 1952
pol d’il·luminació
Astronomia
Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre, de manera que el valor de la latitud del punt és el de la declinació de l’astre i el valor de la seva longitud és el de l’angle horari de l’astre.
El pol d’illuminació és la projecció geomètrica de l’astre i és, per tant, el punt en el qual la recta imaginària que uneix l’astre i el centre de la Terra talla, en un moment determinat, l’esfera terrestre És anomenat també punt astral i és el centre del cercle d’altures iguals d’un astre en un instant determinat
temps solar veritable
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és determinada sumant 12 hores al valor de l’angle horari del Sol veritable a l’instant considerat.
temps solar mitjà
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és determinada sumant 12 hores al valor de l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
reducció a la posició aparent
Astronomia
Conjunt d’operacions a les quals hom sotmet els valors de les coordenades d’un astre tal com apareixen en un catàleg estel·lar, per trobar els valors actuals de les coordenades d’aquest mateix astre.
Les coordenades dels astres donades pels catàlegs estellars són referides a una època determinada, que hom sempre fa coincidir amb l’inici d’un cert any astronòmic Per a trobar el corresponent valor d’aquestes coordenades en un altre instant cal efectuar una sèrie de correccions que corresponen als diferents canvis introduïts per una sèrie de factors en la posició aparent de l’estel, durant l’interval de temps que separa les dues dates Aquests factors són el moviment propi de l’estel, la parallaxi , la precessió dels equinoccis , la nutació i l' aberració de la llum
amplitud
Astronomia
Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.
És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer cas rep el nom d’amplitud…
precessió dels equinoccis
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal ( primer punt d’Àries
) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea s II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l' època del catàleg Una altra conseqüència és que l’…