Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ombres volants
Astronomia
Fenomen que té lloc poc abans o immediatament després dels eclipsis totals de Sol i que consisteix en l’aparició sobre el terra o sobre qualsevol superfície uniforme, com per exemple un mur, d’una sèrie d’ombres ondulants que es desplacen a una gran velocitat.
Aquest fenomen podria ésser degut al fet que la llum provinent de la molt petita superfície del Sol que resta visible en els instants anteriors i posteriors a la totalitat d’un eclipsi, és refractada per les superfícies d’igual temperatura de l’atmosfera terrestre, les quals presenten ondulacions
ocultació
Astronomia
Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat.
Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi
precessió dels equinoccis

Combinació dels moviments de precessió dels equinoccis i nutació de l’eix de rotació de la Terra
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal (primer punt d’Àries) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que…
variació
Astronomia
Pertorbació periòdica del moviment de la Lluna, que és màxima a les èpoques equidistants entre dos canvis de fase, mentre que s’anul·la als instants dels canvis.
Aquest fenomen fou descobert per Tycho Brahe el 1582, i la seva justificació teòrica fou feta per Newton El període de la variació coincideix amb el valor d’una semirevolució sinòdica, i l’elongació màxima que pren la Lluna respecte a la seva posició teòrica és de 39'30’ Aquesta magnitud correspon a una separació de la Lluna de la seva posició normal en l’espai de l’ordre de 4 000 km La causa d’aquesta pertorbació és la lleugera disminució de l’atracció gravitatòria que afecta la Lluna quan és a les sizígies o el lleuger augment d’aquesta atracció quan és a les quadratures
Astronomia 2016
Astronomia
Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…
dia

El dia solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.
Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la natura de l’…
Astronomia 2011
Astronomia
El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…