Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Mimes

Mimas fotografiat per la nau Cassini (agost del 2005)
© NASA
Astronomia
El més interior dels satèl·lits grans de Saturn.
Fou descobert per FW Herschel el 1789 Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 185500 km, el seu període de revolució sideral és de 0,94 dies i el seu diàmetre és de l’ordre de 390 km Les observacions dels Voyager han posat de manifest que la seva superfície mostra una reflectivitat uniforme i és recoberta per cràters d’impacte, entre els quals es destaca el Herschel , de 130 km de diàmetre que presenta un gran pic central No existeix cap cràter de dimensions intermèdies entre aquest gran cràter, i els més abundants, que tenen uns diàmetres de l’ordre d’unes poques…
sistema ptolemaic

A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
Io
Astronomia
El més interior dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 7 de gener de 1610.
El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica
Jàpet
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert el 1671 per G.D.Cassini.
Té un diàmetre d’uns 1 440 km, una densitat d’1,1 g/cm 3 , un radi orbital d’uns 3 560 km, i un període orbital de 79,33 dies La característica més rellevant de Jàpet és l’elevada albedo 0,5 de la cara exterior al moviment orbital i la baixa albedo 0,04-0,05 de la cara interior a aquest El material de la cara més fosca podria provenir de l’interior de Jàpet
Miranda
Astronomia
El més interior i més petit dels satèl·lits d’Urà, descobert per G.K.Kuiper el 16 de febrer de 1948.
Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 135 000 km La seva òrbita és quasi perfectament circular i té un grau d’inclinació de 97° 59´ respecte a la d’Urà El període de revolució sideral és d’1,41 dies El seu diàmetre és d’uns 400 km
oscil·lació solar
Astronomia
Fenomen pel qual la fotosfera i la cromosfera solar estan sotmeses a un moviment continu cap a dins i cap a enfora del Sol.
RB Leighton, RW Noyes i GW Simon descobriren l’any 1960 que aquestes oscillacions tenien un període de 5 minuts L’estudi de les oscillacions solars permet estudiar l’interior del Sol, del qual fins ara només se'n tenia un coneixement teòric La predicció teòrica de l’existència de les oscillacions solars es feu més de 10 anys abans del seu descobriment Les característiques de les oscillacions de 5 minuts han estat estudiades molt exhaustivament els darrers vint anys són manifestacions superficials de modes acústics i possiblement gravitatoris radials i no radials atrapats a l’…
heliosismologia
Astronomia
Estudi dels moviments oscil·latoris que es donen en l’atmosfera del Sol per a deduir-ne les característiques de la regió interna.
Aquest subcamp de la física solar es desenvolupà a partir del 1961 Inicialment hom creia que les oscillacions solars eren una resposta directa de la fotosfera solar a les turbulències que apareixien a la regió on el transport radiatiu d’energia esdevenia convectiu L’any 1970, RKUlrich va provar que l’origen de les oscillacions era més profund, que en realitat eren ones acústiques generades a l’interior del Sol i atrapades a la seva atmosfera Avui en dia hom sap, gràcies a les primeres dades recollides per l’observatori espacial SOHO, que per sota de la zona de convecció, el Sol…
medi intergalàctic
Astronomia
Contingut físic de l’espai situat entre les galàxies.
És format bàsicament per hidrogen en estat atòmic o ionitzat, amb densitats extremament baixes, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, si bé poden ser notablement més altes a l’interior dels cúmuls de galàxies
cromosfera
Astronomia
Capa de l’atmosfera d’un estel, entre la capa inversora i la corona.
En concret, la cromosfera solar és observable durant els eclipsis solars, i té un color roig més o menys viu té un gruix d’uns 5 000 km i al seu interior s’originen generalment les protuberàncies Sol
espícula
Astronomia
Matèria incandescent que el Sol llança, per tota la seva superfície i predominantment de forma perpendicular a ella, cap a l’atmosfera solar.
Ascendeixen amb velocitats de 20-30 km/s des de la cromosfera fins a assolir uns quants milers de quilòmetres ja dins la part interior de la corona, i després cauen novament sobre la superfície La seva durada és de 5-10 minuts
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina