Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
medi intergalàctic
Astronomia
Contingut físic de l’espai situat entre les galàxies.
És format bàsicament per hidrogen en estat atòmic o ionitzat, amb densitats extremament baixes, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, si bé poden ser notablement més altes a l’interior dels cúmuls de galàxies
Bengt Georg Daniel Strömgren
Astronomia
Astrofísic danès d’origen suec.
Professor a les universitats de Chicago i de Copenhaguen, desenvolupà la teoria dels núvols lluminosos interestellars anomenats esferes de Strömgren formats d’hidrogen ionitzat per estels a altes temperatures, i estudià la classificació espectral Dirigí diversos observatoris als EUA
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’…
gas intergalàctic
Astronomia
Gas present a l’espai entre galàxies, especialment dins dels cúmuls de galàxies.
Es troba bàsicament format per hidrogen ionitzat, a una temperatura entre 10 5 i 10 7 K Aquesta elevada temperatura es deu a la conversió d’energia gravitatòria en energia tèrmica, a través d’un procés en què intervenen ones de xoc produïdes durant la formació dels cúmuls de galàxies a partir de subestructures més petites La detecció del gas intergalàctic ha estat possible gràcies a la seva emissió en raigs X El gas intergalàctic té una densitat entre 10 i 100 àtoms d’hidrogen per metre cúbic i arriba fins als 1000 àtoms al centre d’alguns cúmuls de galàxies Es pensa que el seu…
convecció estel·lar
Astronomia
Mode de transport d’energia en els estels no degenerats ja sigui a la seva part central (estrelles de massa superior a ~1,3 M o
) o a la regió exterior (com el Sol o altres estrelles menys massives).
Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant llavors, el…
transitori coronal
Astronomia
Nom genèric usat per a descriure els canvis ràpids que es produeixen a la corona solar, encara que més especialment utilitzat per a descriure els moviments cap a l’exterior dels núvols de plasma coronal quan són ejectats al medi interplanetari.
Un dels més espectaculars fou detectat per el coronògraf LASCO, embarcat a SOHO, el 15 de gener de 1996 Les ejeccions de núvols coronals de plasma són el resultat d’una expansió dels camps magnètics coronals tancats en forma d’erupcions transitòries de massa són coneguts també com a CME Coronal Mass Ejections Són els agents conductors dels xocs magnetohidrodinàmics que es propaguen pel medi interplanetari, la segona forma d’expulsar material coronal a l’espai la primera són els dolls de vent solar d’alta velocitat d’un forat coronal Les observacions dels CME es realitzen utilitzant…
estel de Wolf-Rayet

Estel de Wolf-Rayet Hen 2-427 (també conegut com a WR 124) al centre de la imatge
ESA/Hubble & NASA
Astronomia
Estel l’espectre del qual presenta ratlles d’emissió molt brillants, que corresponen a l’heli neutre i ionitzat, com també a altres elements (N, O, Si, C) amb ionització múltiple.
Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves
Astronomia 2011
Astronomia
El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…