Resultats de la cerca

La nit és vista, en la tradició mitològica i religiosa de molts pobles i de moltes cultures, sota un aspecte benèfic, del repòs, i alhora sota un aspecte malèfic, com a pròpia dels esperits malignes Sovint la nit és considerada com la mare del dia, i moltes cosmogonies posen la nit i la tenebra a l’origen de totes les coses El contrast, a més, entre nit i dia, entre tenebra i llum, ha originat diversos ritus i diverses tradicions folklòriques

Va associada sempre a un cert cos celeste, bé que moltes vegades aquest no és observable visualment

Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…

Jesuïta 1880, feu les primeres experiències científiques a l’observatori meteorològic de Manila 1888-94, on aixecà el pla magnètic de les Filipines perfeccionà els estudis a París 1899-1903 Fundà 1904 i dirigí fins el 1920 l’ Observatori de l’Ebre , on el 1914 creà la revista científica Ibérica , que assolí un gran ressò a la península Ibèrica i als països sud-americans, i que dirigí fins el 1919 En 1921-23 residí a Bombai com a procurador general de la missió dels jesuïtes Fou promotor 1925 del Palau de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El 1927 passà a Madrid…

Les protuberàncies poden presentar diverses formes i comportaments, però en general hom les classifica en eruptives i quiescents Les protuberàncies eruptives són bastant brillants i es formen a les regions de les taques solars Sovint es presenten com a grans ponts de gas entre dues taques de polaritat magnètica oposada, i llur alçada dins la corona pot arribar a ésser de l’ordre de 40 000 km Les protuberàncies eruptives tenen probablement una certa relació amb les erupcions solars, perquè moltes vegades apareixen a llur entorn Les protuberàncies quiescents , també anomenades filaments , són…

Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina 1924-39 Des del 1939 residí als EUA Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta 1950 la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio 1953, tal com fou confirmat experimentalment el 1955, i proposà l’…

Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com…

Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a…

Probablement visqué a Alexandria gairebé tota la seva vida, però hom no coneix detalls de la seva existència La seva obra principal és Composició matemàtica o Gran sintaxi , la qual és més coneguda amb el nom d' Almagest , nom que li donaren els traductors àrabs, i en el qual recollí tots els coneixements astronòmics anteriors i presentà el seu sistema astronòmic sistema ptolemaic També és autor del Tetràbiblos o Apotelesmaticà , que fou el llibre més important d’astrologia de l’antiguitat Estudià els fenòmens relacionats amb l’acústica i donà a conèixer els seus resultats en un tractat…

La massa de les galàxies i els cúmuls de galàxies es pot deduir a partir del moviment dels objectes astronòmics que es mouen en el si del seu camp gravitatori Les observacions actuals mostren que tan sols una desena part de la massa mesurada d’aquesta manera pot ésser associada amb estrelles, gas i pols, mentre que el 90% restant, tot i exercir atracció gravitatòria, no emet llum que en permeti la detecció Hi ha diverses teories per a explicar la natura d’aquesta matèria fosca En primer lloc podria tractar-se d’estels nans marrons, amb masses al voltant d’una vintena part la del…