Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
any tròpic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades del Sol pel primer punt d’Àries.
Durant aquest interval de temps el Sol recorre 360° de l’eclíptica menys el desplaçament en sentit retrògrad per a un observador en l’hemisferi nord, del primer punt d’Àries, conegut per precessió dels equinoccis, de valor que, bé que no és constant a causa de la nutació, és d’uns 50´,2 l’any Si hom compta l’any tròpic en dies veritables, troba que té un dia menys que comptat en dies sideris, pel fet que, en variar l'ascensió recta del Sol 24h en un any i recórrer el Sol l’eclíptica en sentit directe, durant aquest interval, el Sol passa pel meridià del lloc una…
mitja lluna
(CC0)
Astronomia
Representació gràfica de la lluna quan és il·luminada menys de la meitat del seu disc.
Constitueix l’emblema o el símbol del món islàmic i de les seves institucions així, per exemple, la mitja lluna roja és l’equivalent de la creu roja del món occidental
Spirit
© NASA
Astronomia
Vehicle robòtic de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinat a l’exploració de Mart que, juntament amb el robot Opportunity, formà la Mars Exploration Rover Mission.
Fou llançat el 10 de juny de 2003 i aterrà a Mart el 3 de gener de 2004, a l’interior del cràter Gusev L’ Spirit és un vehicle de 6 rodes, d’aproximadament 1,5 m d’alçada i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Estigué en funcionament fins al començament del 2010, quan es perdé la comunicació, molt més enllà dels 90 dies marcians de missió poc menys de tres mesos terraqüis previstos inicialment Fins aquell moment havia recorregut poc menys de 8 km sobre la superfície de Mart
braç espiral
Astronomia
Part de l’estructura espiral d’una galàxia que es pot traçar de forma més o menys contínua.
Els braços espirals han estat observats des dels inicis de l’astronomia extragalàctica Actualment s’accepta que es formen per la compressió del medi interestellar quan passa una ona de densitat La forta compressió que experimenten el gas i la pols interestellars als braços espirals fa que s’hi formin molts estels i que hi hagi, per tant, un gran nombre d’associacions i cúmuls estellars
altura extrameridiana
Astronomia
Altura d’un astre que es troba prop del meridià del lloc, presa en un moment en què l’ angle al pol
és superior als 16 minuts.
Aplicant-li una correcció pot ésser transformada en altura meridiana Ofereix menys garantia que l’altura circummeridiana
cromosfera
Astronomia
Capa de l’atmosfera d’un estel, entre la capa inversora i la corona.
En concret, la cromosfera solar és observable durant els eclipsis solars, i té un color roig més o menys viu té un gruix d’uns 5 000 km i al seu interior s’originen generalment les protuberàncies Sol
condrita carbonàcia
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Condrita que té una matriu amb matèria orgànica i, de vegades, aigua.
Representen menys del 5% del total de condrites caigudes a la Terra, però són considerades el tipus més important perquè es pensa que transportaren quantitats significatives d'aigua i matèria orgànica a la Terra Els cossos progenitors de les condrites carbonàcies són els asteroides de tipus C
radiofont
Astronomia
Cadascuna de les regions més o menys extenses del firmament en les quals hom detecta una emissió d’ones radioelèctriques.
Va associada sempre a un cert cos celeste, bé que moltes vegades aquest no és observable visualment
revolució dracòntica
Astronomia
Moviment de revolució de la Lluna al voltant de la Terra, quan hom pren com a origen el node ascendent.
Atès que el node ascendent presenta un moviment de retrogradació sobre l’òrbita lunar de 3,177 minuts per dia, una revolució dracòntica de la Lluna dura menys que una revolució sideral El seu període, de 27 dies, 5 hores, 5 minuts i 35,8 segons, constitueix el mes dracòntic o draconític
extinció interestel·lar
Astronomia
Reducció de la brillantor dels astres que s’esdevé, per absorció o difusió, en travessar la seva llum el medi interestel·lar
.
És causada, bàsicament, per la pols interestellar, i, per tant, és màxima quan hom observa en la direcció del centre de la Galàxia, en què la densitat de la pols és màxima L’extinció és inversament proporcional a la longitud d’ona en conseqüència, la llum vermella és menys absorbida que la blava, resultant-ne l’anomenat envermelliment interestellar