Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Antoni Tarazona i Blanch
Astronomia
Astrònom.
Es llicencià en dret i es doctorà en ciències exactes Fou secretari de l’ajuntament de València més tard passà a Madrid, on treballà a l’observatori astronòmic de la ciutat i fou professor d’astronomia física de la universitat Es distingí en l’observació de l’eclipsi de sol del 1900, sobre el qual publicà dues Memorias El seu germà, Ignasi Tarazona i Blanch Sedaví 1859 — València 1924, també astrònom, fou responsable de l’estació meteorològica de la Universitat de València i el 1898 guanyà la càtedra de cosmografia i física de la Universitat de Barcelona, on promogué la fundació…
observatori de San Fernando
Astronomia
Observatori astronòmic situat a les proximitats de San Fernando (Cadis).
Fou edificat entre els anys 1763 i 1798 al turó de Torre Alta, a càrrec de la marina espanyola, de la qual depèn actualment Entre els seus instruments destaquen un telescopi equatorial fotogràfic i una ullera meridiana A partir del 1791 començà la publicació de l' Almanaque náutico , que conté els elements de les òrbites dels planetes i de la Lluna, com també llurs posicions al firmament i les del Sol A més, conté les posicions de gairebé un miler d’estels escollits entre els visibles a ull nu Durant molts anys, el meridià de San Fernando serví com a meridià de referència en els mapes…
Observatori Fabra
L’Observatori Fabra, a Barcelona
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori i institució científica dependent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo , a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè el 1895 Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà , l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè Una part de la secció astronòmica, la…
Ernest Guille i Moliné
Astronomia
Meteorologia
Divulgador científic, meteoròleg i astrònom.
Autodidacte, de molt jove s’afeccionà a la física i la meteorologia Treballà a la cimentera Asland, d’on el seu avi Ernest Moliné i Brasés era primer secretari del Consell d’Administració El 1948 fundà l’agrupació astronòmica Aster , de la qual fou president fins el 1957 i des d’on impulsà nombroses observacions astronòmiques i la revista homònima En 1956-78 installà un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants Reuní també una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI al XX i emprengué el recull de la documentació sobre el seu avi Ernest…
Manuel Serinanell i Mir
Astronomia
Meteorologia
Eclesiàstic, astrònom i meteoròleg.
Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…
Agència Espacial Europea
Astronomia
Organització internacional europea que concentra la investigació espacial al continent, amb seu a París.
Fou creada el 1975 a partir de la fusió de la European Launcher Development Organization ELDO amb la European Space Research Organization ESRO Té per missió promoure la investigació i la tecnologia espacials amb propòsits exclusivament pacífics En foren els membres fundadors Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, la República Federal Alemanya des del 1990, Alemanya, Irlanda, Itàlia, la Gran Bretanya, Noruega, els Països Baixos, Suècia i Suïssa Posteriorment s’hi han afegit Irlanda 1975, Àustria i Noruega 1987, Finlàndia 1995, Portugal 2000, Hongria 2003, Grècia, Luxemburg 2005, la…