Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
forat negre

La primera imatge d’un forat negre, situat en el centre de la galàxia M87 (10-04-2019)
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general i les…
forat blanc
Astronomia
Entitat astronòmica hipotètica que seria una font contínua de matèria i radiació, localitzada en un punt singular de l’espaitemps.
La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats…
Edwin Ernest Salpeter
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen austríac.
De pare i mare físics, emigrà els anys trenta a Austràlia amb la seva família per a fugir de la persecució als jueus Graduat 1946 en física per la Universitat de Sydney, amplià estudis a Birmingham Gran Bretanya amb Rudolf Peierls i Martin Schwarzschild , i obtingué el doctorat el 1948 Posteriorment anà a la Universitat de Cornell EUA, on el 1957 fou nomenat professor i on exercí la recerca i la docència fins a la jubilació 1997 Desenvolupà les principals aportacions conjuntament amb Hans Albrecht Bethe en els anomenat ‘procés de Salpeter’, i ''equació de Bethe-Salpeter’, amb els quals…
Advanced Satellite for Cosmology and Astrophysics
Astronomia
Observatori astronòmic espacial portador de quatre telescopis de raigs X i llançat a l’espai per l’agència japonesa ISAS el 20 de febrer de 1993 amb l’objectiu d’observar l’Univers en un ampli rang espectral de raigs X.
La resolució de l’instrument era d’uns 2 minuts d’arc La missió conclogué al juliol de l’any 2000 després que els instruments fossin malmesos a causa d’una tempesta solar Tot i això, l’observatori superà el temps de vida que se li assignà i estudià fenòmens de l’astrofísica d’altes energies, com AGN Active Galactic Nuclei , quàsars, romanents de supernova i objectes compactes —forats negres i estels de neutrons—
telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble
© iStockphoto.com/jamesbenet
Astronomia
Instrument òptic espacial de la NASA destinat a l’observació de l’Univers sense la distorsió de l’atmosfera terrestre.
Fabricat també amb participació de l’ Agència Espacial Europea ESA, navega a uns 550 km de la superfície terrestre a una velocitat de 8 km per segon, cosa que li permet completar una òrbita al voltant de la Terra cada 97 minuts És basat en un reflector de tipus Cassegrain , format per dos miralls El mirall primari capta les ones lluminoses i les reflecteix a un mirall secundari, des d’on són trameses a la unitat on són processades per instruments científics i enviades a la Terra Alguns d’aquests instruments, que funcionen amb l’energia solar captada per panells, són la càmera de camp ampli…
INTEGRAL
Astronomia
Observatori espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA) dissenyat per a realitzar observacions simultànies en longituds d’ona corresponents als raigs γ, raigs X i radiació visible.
El seu principal objectiu és la detecció de GRB, els quals només poden ésser detectats des de l’espai Fou llançat el 17 d’octubre de 2002 des de la base de Baikonur, al Kazakhstan La missió ha proporcionat el primer mapa de la Galàxia a una energia de 511 KeV, corresponent a l’anihilació electró-positró També ha elaborat un catàleg de fonts gamma amb prop de 500 entrades i les seves dades han ajudat a comprendre la natura de les explosions de raigs gamma, els forats negres supermassius o els púlsars anòmals de raigs X Es preveu que la missió es perllongui fins al final del 2014
Karl Schwarzschild
Karl Schwarzschild
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià a Estrasburg i Munic L’any 1896 entrà com a assistent a l’observatori Kuffner Viena fou professor a Munic 1899-1901 i Göttingen 1901-09 i després director de l’observatori astrofísic de Potsdam Estudià els problemes de la fotometria estellar, tant visual com fotogràfica Suggerí la possibilitat que la geometria de l’espai no fos euclidiana i estudià el problema de l’orientació de la cua dels cometes El 1905 observà a Algèria un eclipsi total de Sol, i estudià el fenomen anomenat flash spectrum Publicà un treball sobre la transferència d’energia a la superfície solar S'interessà per l’…
ona gravitacional
Astronomia
Tipus d’ona prevista per Albert Einstein i detectada un segle després.
Consisteix en una pertorbació de la geometria d’ espaitemps que es propaga a la velocitat de la llum i que és produïda per l’acceleració de partícules massives, tal com l’ona electromagnètica és produïda per l’acceleració de partícules amb càrrega Les ones gravitacional foren predites per Albert Einstein el 1916 com a conseqüència de la teoria de la relativitat general Aquesta teoria descriu la gravetat com la curvatura de l’espaitemps provocada per la massa Si aquesta massa és accelerada, radia energia en forma d’ones gravitacionals que es propaguen com arrugues en la geometria de l’…
explosió de raigs gamma

Explosió de raigs gamma
© Corel
Astronomia
Explosió violenta i breu de raigs γ que experimenten certs cossos de l’Univers, com són algunes supernoves o regions properes a un forat negre.
Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han permès…
Reinhard Genzel
Física
Astronomia
Astrofísic alemany.
Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…